dimecres, 1 de juliol del 2009

CENT ANYS DE LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA

Durant la setmana del 26 al 31 de juliol de 1909, la ciutat de Barcelona va veure com els obrers van fer-se els amos dels carrers construint barricades, cremant esglésies, convents i escoles religioses, desenterrant taüts de religioses dels cementiris que estaven encara instal.lats en els patis dels edificis religiosos entre d'altres mostres revolucionàries.
El caldo de cultiu d'aquest ample moviment social va unir diverses corrents com una revolta antimilitarista i anticolonial que protestava contra l'enviament de tropes militars a Marroc per defensar interessos com els del marquès de Comillas, propietari de mines africanes; un intent dels militants anarquistes per avançar cap a la revoCursivalució social; un moviment obrer que lluitava per defensar la recent creació d'escoles laiques, modernes, mixtes i accesibles que beneficiaven l'educació dels seus fills (destaca la figura de mecenatge de Francisco Ferrer Guardia qui va ser executat als fosats del Castell de Montjuïc acusat injustament de ser un dels principals instigadors de la revolta).
L'escriptora Dolors Marín, autora del llibre "La Semana . Trágica Barcelona en llamas , la revuelta popular y la Escuela Moderna", escriu en el número de juliol de la revista La Aventura de la Història un article sobre aquesta qüestió i que acaba amb un paràgraf contundent que ens ha de fer reflexionar com a poble:
"Los huelguistas pretendían que el resto de la Península les imitara, pero los refuerzos no llegaron, al contrario. Las ideas de los revolucionarios no se escucharon, ya que el Gobierno se apresuró a explicar que lo que en Barcelona estaba teniendo lugar era una revuelta separatista".
Fotografia: Oli del pintor Ramón Casas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada