dissabte, 29 d’agost del 2009

ELS NENS DE HUANG SHI

George Hogg , graduat per economia a Oxford i de família acomodada, abans d'instal.larse a nivell laboral, va realitzar una volta al món que el va aturar en diferents països com el Japó i finalment a la Xina on va morir.
En la seva última escala del viatge, Shangai, va tenir notícies de la no declarada formalment guerra entre Xina i Japó. A la Xina va fer de corresponsal de guerra, es va unir a les tropes comunistes que liderades per Mao Tse Tung també estaven enfrontades a les tropes xineses nacionalistes de Chiang Kai-Chec. i finalment va dirigir un orfanat de nens xinesos al quals va acompanyar durant un periple de gairebé 1000 quilómetres, amb dures penalitats climatològiques, des de la província de Shaanxi fins la de Gansu, on va morir de tètanus a l'any 1945, a la prompta edat de 30 anys.
Basada en el personatge i la dedicació de Hogg als nens de l'orfanat en el contexte de guerra xino-japonesa, el director Roger Spottiswoode va dirigir l'any 2008 la pel.lícula titulada "els nens de Huang Shi" que compta com a principals actors protagonistes l'irlandès Jonathan Rhys Meyers i l'australiana Radha Mitchell.
En mans del director canadenc, l'exotisme del paratges naturals xinesos, un material biogràfic de primer ordre, el tema dels danys col.laterals de les guerres. els nens orfes i la solidaritat humana, es converteixen en un tou drama bèlic de resultats pretenciosos, artificials, conformistes, sense profunditat ni brillantor. Tot plegat un llàstima, doncs aquest projecte en altres mans hagués pogut tenir un resultat absolutament memorable.
Com a interpretació que m'ha agradat, voldria destacar la de la turbadora actriu Michele Yeoh (Memoria de una Geisha, Tigre y dragón o Babylon).
.

divendres, 28 d’agost del 2009

MÀNCORA

Màncora és un poble de pescadors situat al nord del Perú que ha vist créixer en els últims anys el turisme nacional i internacional que busca llocs on practicar el surf i el buceig.
Amb aquest títol se'ns presenta la pel.lícula del director peruà Ricardo de Montreuil que ens narra el viatge de Santiago, que acaba de perdre el seu pare, la seva germanastra Ximena, interpretada per l'espanyola Elsa Pataki, i el marit d'aquesta, Iñigo, des de la ciutat de Lima fins a la costa de Màncora.
El motiu del viatge és trobar-se a si mateixos. Després de viure diferents experiències tots tres s'enfrontaran a les seves pors i els seus propis dimonis, descobrint la finitud de la pròpia vida.
Una pel.lícula segurament dirigida a un public d'entre vint i trenta anys, dècada on s'arrossega un dels neguits més clàssics de l'adolescència com és l'encaix de la pròpia persona en el món, viscut des de la negativitat i el nihilisme.
Una pel.lícula distreta que ens arriba d'una zona que s'ha convertit últimament en molt activa des del punt de vista cinematogràfic.

dissabte, 22 d’agost del 2009

PINK TURNS BLUE

Aquesta setmana durant les festes majors d'Amposta la Discoteca Metro va organitzar una sessió revival de les que de tant en tant s'organitzen. El concepte revival, en la major part d'ocasions fa referència a la música que es posava en les discoteques "més avançades" de finals desl anys 80 i principis dels anys 90. De tant en tant reescolto aquella música i em sorprén pensar com ho ballavem. Irònicament es diu que "qualsevol temps és pitjor", però la qualitat musical d'aquelles cançons, comparada amb la major part de "música dance" d'avui en dia, en totes les seves múltiples variants, és per apretar a córrer. Us deixo el video d'un grup alemany, del new wave més gòtic i sinistre, que es deia Pink Turns Blue i la cançó Walking on both sides.

ELS SIMPSON INDIS

A l'edició digital d'avui de El Periódico apareix una notícia titulada "Els Simpson canvien el groc pel marró fosc per a la seva estrena a Angola".
Es tracta d'una acció publicitària per promocionar l'arribada de la popular i veterana série nordamericana d'animació i que consisteix en l'aparició dels personatges amb la pell fosca i asseguts en el seu clàssic sofà abitllats amb robes, complements i pentinants propis de l'Àfrica subsahariana.
Remenant per www.youtube.es he trobat aquest video on el típic tall d'introducció a la série transporta a la família Simpson a la Índia. Supergraciós.

divendres, 21 d’agost del 2009

MODEST MOUSE

Modest Mouse són un grup de rock alternatiu fundat l'any 1993 a la ciutat de Issaquah a l'Estat de Washington dels Estats Units que tan productiu és des el punt de vista musical (amb la seva capital Seatle). Amb cinc LP's al mercat, l'últim d'ells publicat l'any 2007 i titulat We Were Dead Before the Ship Even Sank, ara acaben d'editar un EP titulat No One's first and you're next. Us deixo el video de la cançó Dashboard que pertany al seu disc We Were Dead Before the Ship Even Sank.
Modest Mouse-Dashboard Cargado por floatone. - Videos de música, entrevistas a los artistas, conciertos y más.

dijous, 20 d’agost del 2009

LA REINA AL PALAU DELS CORRENTS D'AIRE

Aquesta és el tercer i últim lliurament de la trilogia Millennium del desaparegut escriptor suec Stieg Larson. Aquest autor va treballar de periodista d'investigació orientat a denunciar les activitats de l'extrema dreta sueca i europea. Algunes ressenyes biogràfiques el defineixen com una persona tenaç, independent i compromès amb la lluita contra el racisme i la violència de gènere. Els dos personatges centrals del llibre, el periodista Mikael Blomkvist i l'antisocial, contestatària i autèntica Lisbeth Salander són d'alguna manera el desdoblament del propi Stieg Larson, inconformistes,atípics i contraris als convecionalismes socials. Aquest tercer lliurament aprofundeix en el tema del backstage de l'Estat: els seus serveis secrets fóra del control dels mecanismes democràtics i les clavegueres de la política. Amb l'ingredient sempre atractiu per al lector o l'espectador d'un procés judicial, el final es diria que no ha estat escrit pel propi Larson, doncs sí com he llegit, l'autor no volia fer una trilogia sinó una decalogia, no s'entén que sorprés per un infart de miocardi mortal, hagués deixat un final tan tancat que evidentment no revelaré.

dimecres, 19 d’agost del 2009

MISHIMA: EM DEURIA ENAMORAR

Em deuria enamorar Ha passat molt temps, no arribava ni als disset. Ens n'enfotíem l'un de l'altre. Mai he tornat a riure tant. Jo ja en tenia trenta-cinc, i l'edat m'incomodava, però em feia sentir tan viu, tan més jove, que el cor no m'hi cabia al pit. Em deuria enamorar, perquè de sobte em vaig sentir tan sol... Ella jugava amb el meu cor i el puto joc no s'acabava mai... Comences creient que et perdrà la bellesa llavors et topes amb l'amor Comences creient que et perdrà la bellesa fins que et trobes en l'amor.

dimarts, 18 d’agost del 2009

RHYTMS DEL MUNDO

A finals de l'any 2006 va aparèixer el disc titulat "Rhytms del mundo" editat amb finalitats benèfiques doncs els guanys anaven destinats a Artists Proyect Earth (APE) dedicada a realitzar accions contra el canvi climàtic. Interpretat pels cubans The Buena Vista Social Club va donar-li so afrocubà a cançons d'ArticMonkeys, Franz Ferdinand, Coldplay, Kaiser Chiefs, U2, Radiohead, Maroon 5 i Sting entre d'altres. Un disc recomanable del que us deixo el video de la versió de la cançó Clocks del grup Coldplay

LOS MUNDOS DE CORALINE

L'any 1993, Henry Selick va dirigir la pel.lícula d'animacio The Nightmare Before Christmas atribuïda incorrectament per molta gent a un dels seus coproductors, el director Tim Burton.
Enguany, Selick ens porta un altra pel.lícula d'animació titulada Los Mundos de Coraline on el treball en 3D és més proper a les figures i moviments de l'anterior pel.lícula que a l'animació de la Pixar o de Dreamworks.
Una nena es sent sola i privada de les atencions del seus pares. A traves d'un petita porta a la paret se li obrirà un món millor, més divertit i atractiu. Però mai hi ha rés gratuït i Coraline ho descobrirà molt ràpid.
Basada en la novel.la de Neil Gaiman, aquesta pel.lícula explora les posibilitats de l'animació més moderna i esteticista al servei d'un conte angoixant, innocent i sinistre a la vegada.

dissabte, 8 d’agost del 2009

MAN ON WIRE

Ahir dia 7 d'agost va fer 35 anys que l'equilibrista francès Philippe Petit va pasejar, sense cap més ajuda que una barra-contrapés, pel damunt d'un cable d'acer penjat entre les dues torres del Worl Trade Center.
Aquests fets van servir per rodar el documental titulat Man on Wire (home damunt del cable), dirigit per James Marsh i que va obtenir l'any passat un premi Oscar al millor documental.
Els 90 minuts de metratge es construeixen en base a entrevistes fetes en l'actualitat a Philippe Petit i el grup de persones que li van donar suport i també amb fotografies i enregistraments cinematogràfics del passat.
Petit és un home que demostra quan se l'entrevista que té el do de la paraula i de saber contar uns records i unes vivències. És per això que va aconseguir entabanar i seduir a un grup de persones, sense la colaboració de les quals no hagués estat posible.
Un paseig que perseguia el somni d'un home que es va fer realitat. I és així que l'equilibrista francès va arribar a dir mentre les torres estaven en construccció, que si ho feien era per tal que ell caminés pel cel des d'una torre a l'altra.
La funesta història de les Twin Towers, amb la seva destrucció l'11 de setembre de 2001, ha fet que aquella gesta no es pogui tornar a repetir mai més.
Petit, un inconformista que ens diu obertament que hem de tenir projectes i obrir nous camins cada dia per no repetir-nos.

divendres, 7 d’agost del 2009

TRUE BLOOD

En aquests moments s'està emetent als EUA, la segona temporada de la série de televisió True Blood realitzada per la productora HBO (Los Soprano, Sexo en Nueva York).
Un cop s'ha desenvolupat la sang sintètica què es pot trobar en botigues i bars, els vampirs han sortit dels seus taüts i molts pretenen integrar-se en la societat dels humans. La integració no és fàcil per part de cap dels dos grups, ni tots els humans veuen amb bons ulls als vampirs, ni tots els vampirs tenen vocació de canviar la sang humana per la sintètica.
Suki és una noia que viu amb el seu germà i la seva àvia en un petit poble del sud dels Estats Units, treballa de cambrera i té l'habilitat de llegir el pensament de les persones. En el bar coneixerà a Bill Compton, un vampir que vol integrar-se en la societat dels humans i al que Suki no pot llegir el pensament. Suki i Bill es sentiran recíprocament atrets, malgrat Suki, qui no ha tingut relacions sexuals amb homes, té molta por a iniciar una relació amb el vampir.
Una série d'assassinats, sang, les relacions sexuals compulsives del germà de Suki, esl hàbits dels vampirs i les drogues , són un escenari de fons de la plàcida vida d'aquest poble.
Una série força transgressora, amb un tractament estètic força destacat i no apta per a tots els espectadors.

dimarts, 4 d’agost del 2009

NOUVELLE VAGUE

Aquesta banda francesa utilitza el nom d'un moviment cinematogràfic francès de la dècada de 1950.
Les seves cançons són versions d'antics éxits del moviment new wave amb arranjaments de bossanova i cantades per una càlida veu femenina.
El seu primer àlbum és de l'any 2004 i inclou cançons de Joy Division, The Clash i Depeche Mode entre d'altres.
El seu segon àlbum, Bande à Part del 2006, inclou versions entre d'altres del tema Blue Monday de New Order, The Killing Moon de Echo and the Bunnymen i Heart of Glass de Blondie.
Les seves cançon són utilitzades en spots publicitaris i bandes sonores de séries de televisió.
Us deixo un video de la cançó Eisbar d'un grup alemany de música electrònica de principis de la dècada dels 80 denominat Grauzone. Qui conegui la versió original veurà com Nouvelle Vague li ha donat totalment la volta a la cançó.