XAROP D'ARCE

Avui he comprat  i provat per primer cop xarop d'arce.  

Aquest producte es produeix principalment al Canadà i al Nordest dels Estats Units. Quan s'apropa la primavera, es fa una incisió a l'escorça de l'arbre i mitjançant un sistema de tubs se n'estreu la seva saba. 

Més tard la saba es bull durant força estona per reduir-ne la humitat i  fer-la més concentrada  fins arribar a una  textura de caramel  líquid. 

En funció del mes en que s'extreu la saba i de l'espécie d'arce, el xarop  adquereix  una tonalitat àmbar més clara o més fosca. Sembla que el més fosc és més tardà i menys recomanable.

L'ampolla tradicional d'embotellat  és com la de la fotografia i  que a més a més es correspon amb el producte que he  adquirit. El sabor  té gust de caramel amb un  retrogust llarg de notes vegetals i també té un aroma molt agradable.

Els seus usos són com els de la mel o el caramel. Als Estats Units es sol utilitzar per acompanyar  els famosos pancakes (tortitas) o gelats. 

EN MARS SALVATGES: UN VIATGE A L'ÀRTIC

Javier Reverte és un periodista i escriptor que ha abordat gèneres literaris molt diferents; des de la poesia amb  títols com Poemes africans  fins la novel.la d'entre les quals citaré El metge d'Ifini.  Però el que ha fet més famós a l'autor són els seus llibres de viatges.

Reverte i el  gènere de viatges aconsegueixen atrapar-me d'una forma irremeiable. És per això  que fins ara ja he llegit quatre obres d'ell: Vagabund  a Àfrica (1998, un recorregut pel riu Congo); El riu  de la desolació (2003, al llarg del riu Amazones); El riu de la llum (2009, al llarg dels territoris del nord-oest del Canadà, Alaska i el riu Yukón), i ara, en Mars  Salvatges: un viatge a l'Àrtic (2011).

L'autor inicia el seu periple a la ciutat canadenca d'Ottawa des d'on agafarà avions per fer escala a  Iqualuit,  a l'illa de Baffin i acabar a la petita ciutat de Resolute, a l'illa de Cornwallis. 

En aquest punt, Reverte  ens narra el seu viatge pel pas del Nor-oest a bord d'un  trenca-gels rús  equipat per tasques científiques i oceanogràfiques, que a l'estiu es dedica des de fa pocs anys a  fer la travessa,  que resta oberta  durant pocs mesos al tràfic marí  des de fa  uns pocs anys  a causa dels desgels provocats pel canvi climàtic.

L'autor aprofitarà la seva singladura pel pas, per recordar la història dels grans exploradors artics, dura i sovint dramàtica, amb un reguitzell de morts en els seus gels. 

Frobisher, Hudson, Davis, Bylot, Parry, Franklin, John i James Ross, Collison, Mc Clure, Mc Clintock, Machenzie i Norman Wells són noms que van deixar  la seva petjada en el descobriment i exploració d'aquests inhumans indrets i que  són recordats quan mirem un Atlas i veiem illes, estrets, deltes, badies i penínsules amb els seus noms.

El primer que va aconseguir navegar de forma completa  aquest pas del Nord-oest és el norueg Roald Admunsen  entre els anys 1903 i 1906.  Admunsen és un dels grans exploradors de la història que, no podia ser d'altra manera, va trobar la seva mort   en una operació de rescat en el Mar de Barens després d'haver assolit grans fites d'entre les que destaca ser el primer home en arribar al Pol Sud.

Un llibre recomanable pels amants dels llibres de viatges i la història de les grans exploracions geogràfiques.

EL RIU DE LA LLUM

L'escriptor madrileny Javier Reverte (no confondre amb l'autor del capità Alatriste) ens ha presentat enguany el seu tercer llibre dedicat als grans rius.

Si a Vagabundo en África ens va narrar un recorregut pel riu Congo amb l'omnipresent figura literària de Joseph Conrad, i a El río de la desolución va estar dedicat al Amazonas, en el Rio de la Luz l'autor ens porta pel Canadà i Alaska fins al riu Yukon amb la presència literària constant de Jack London.

El recorregut comença a la ciutat de Vancouver, des d'on pel pas de l'interior, un cami naval entre la costa continental i un nombrós d'illes litorals que voreja la costa occidental de l'estat canadenc de la Colùmbia britànica, el portarà fins la ciutat de Skyagway. Des d'allí, a traves d'un pas entre gran muntanyes anomenat White Pass que van utilitzar els aventurers que volien arribar a l'or del Klondike i pel qual discorre actualment una línia de ferrocarril, arribarà a Whitehorse.

Des d'aquesta última ciutat recorrerà el curs del riu Yukon amb canoa fins la ciutat de Dawson City, legendària ciutat que va arribar a tenir 40.000 habitants a l'any 1898, per decaure demogràficament fins 800 habitants en la dècada dels seixanta, i créixer lleugerament des de llavors, gràcies al turisme i l'explotació moderna de les mines d'or.

El recorregut no s'acaba a Dawson, sinó en un mercant porta-contenedors amb el qual viatjarà finalment el nostre escriptor des de Montreal, baixant el curs fluvial del riu Sant Llorenç i pel Atlàntic Nord amb els seus icebergs i cels grisosos fins a Liverpool.

L'autor combina, com sempre, la narració del seu recorregut que ens permet descobrir la geografia, els paisatges i els animals d'aquesta gran zona natural de Nordamerica, amb les relacions personals que viu durant el trajecte i també, la utilització de fets i personatges històrics que ens portaran en un viatge en el temps quan ens parla de l'escriptor Jack London o de personatges propis de l'Oest americà i que es van moure portats per la voràgine de la febre de l'or com Buffalo Bill, Billy el Niño, Wyatt Earp, Pat Garret o Soapy Jefferson Smith.

Un llibre amè, molt recomanable per als amants de la literatura de viatges barrejada amb història.