CICLOCROSS A IGORRE

De vacances pel País Basc en el passat pont, anàvem de Vitòria a Bilbao per la carretera N-240, i en un moment determinat varem observar que hi havia molta gent en un poble. Vam agafar la sortida i vam comprovar que el poble es deia Igorre. Vam aparcar el cotxe i ens vam adreçar per un carrer cap un control  de pas on ens van informar que es celebrava una prova de la copa del món de l'especialitat i que el preu de l'entrada eren 10 euros. Vam pagar per  veure-ho. 

Es tractava del XXXV Ciclocross internacional d'Igorre i el circuit estava en el barri d'Olabarri d'aquest municipi. Quan era adolescent veia a la televisió proves de ciclocross i sempre  vaig admirar  aquells esportistes que acabaven tots enfangat i que pedalejaven dificultosament per circuits impracticables que els obligava en moltes ocasions a ficar-se la bicicleta al coll i córrer per pujar per costes on l'adherència no permetia la pedalada. 

La carrera va ser guanyada pel belga Kevin Pauwels que d'aquesta manera també lidera el campionat del món, en una classificació on 6 dels 10 primers classificats són belgues i on el primer espanyol és el basc és Egoitz Murgoitio.

Fotografia de l'autor del blog:  Un moment de la prova

RALLY CATALUNYA A LA TERRA ALTA

Aquest passat cap de setmana va arribar el rally Catalunya RACC a les Terres de l'Ebre, puntuable per al campionat mundial de l'especialitat. En concret el divendres es van córrer dos trams, amb dues passades per cada un dels dos trams.

Un era el de Pesells gairebé íntegrament sobre camins de terra entre Arenys de Lledó i Bot. L'altre es denominava Terra Alta, majoritàriament també sobre camins de terra entre Villalba dels Arcs i la Fatarella.

La sequera va provocar que els corredors aixequessin molta pols en el seu recorregut i per això els comissaris de la carrera van allargar els intervals entre els corredors a 4 minuts respecte els pilots prioritaris i a 3 minuts la resta.

Per la tarda vam pujar a una zona del tram de la Terra Alta al qual es pot accedir per la carretera que va de la Fatarella a Ascó amb un paisatge ple de aerogeneradors.

La nit va arribar i per primera vegada vaig poder veure alguns corredors corrent amb la nit ja entrada i comprovar la potència dels fars d'aquests vehicles.

Després de tres dies de cursa, aquesta va ser finalment guanyada per Sebastian Loeb, per vuitena vegada, qui d'aquesta manera s'acosta també al seu vuitè títol mundial a falta de disputar-se una sola carrera del campionat.

Fotografia de l'autor: K. Meeke de l'equip Mini WRC Team amb un Mini John Cooper W.

EL CHINLONE: LA ROTLLANA BIRMANA

El chinlone és l'esport nacional de Birmània que es practica per tot arreu des de fa més de mil cinc-cents anys i combina esport, dança i filosofia budista.

Amb una petita pilota feta artesanalment amb ratan, cinc jugadors formen una rotllana al voltant d'un altre que es col.loca en una posicio central. Tots els jugadors han d'anar passant-se la pilota amb lleugers tocs de peus o genolls sense que caigui al terra, alternant les seves posicions en el centre i fent figures el més espectaculars possibles.

És un joc on no hi ha guanyadors ni perdedors, on no hi ha equips enfrontats i està influit per la filosofia budista doncs es necessita una bona concentració que no et permet pensar en rés més que en la pilota sense cap altre objectiu més que gaudir, participar en el grup i trobar el major equilibri físic i psíquic.

A aquest joc hi juguen homes i dones, nens i gent gran i es practica per tot arreu, encara que es realitzin festivals anuals on participen milers d'equips que practiquen les seves destreses en mig dels espectadors acompanys per la seva música tradicional. És fascinant veure el seu joc totalment allunyat de la violència física i verbal existent en els nostres camps de futbol.

Sempre m'ha atret el comunitarisme, la recerca de l'harmonia, la pau i l'equilibri dels habitants de molts països d'Àsia oriental i el meu desig és que perduri la seva cultura i no es contamini excesivament d'alguns des valors dominants en la nostra cultura occidental.

L'HIMNE DEL LIVERPOOL CF

No sóc un seguidor especial del món del futbol doncs en general és un esport que m'avorreix. En canvi sempre m'ha agradat com es juga aquest esport a la Gran Bretanya, especialment els equips anglesos. Veure un resum a la televisió de partits de la Premiere League sempre m'ha et disfrutar per la seva espectacularitat, el seu joc directe, viu, mogut, amb força física, poques interrupcions del joc, gols espectaculars i pura energia.

L'altre dia vaig veure un bon tros del partit del Liverpool contra el Real Madrid. Semblava una màquina de jugar al futbol contra un grup d'ovelletes atemorides. Amb aquesta manera de jugar no és estrany que els equips anglesos hagin copat moltes places pels quarts de finals de la Champions. S'ha acabat per fi l'época del catenaccio?

No sóc especial seguidor del món del futbol, ni del seu significat com a fenòmen de masses, generador de gregarismes sovint alienadors i violents. Però no m'importaria en absolut, anar a l'estadi Anfield de Liverpool i veure jugar en el seu camp a aquest equip, veure en acció a la seva afició sorollosa amb les seves bufandes i banderes onejant i escoltar com canten el seu himne, potser el més bonic que es canta en un camp de futbol.

Us deixo una posible traducció de la lletra del seu himne.

"Quan camines a traves d'una tronada,

manté el cap ben alt i no tinguis por de la foscor.

Al final de la tronada hi ha un cel daurat,

i la dolça i platejada cançó d'una calàndria.

Segueix caminant a traves del vent,

segueix caminant a traves de la pluja.

Malgrat que els teus somnis es vegin sacsejats i colpejats.

Camina, camina

amb esperança en el teu cor.

I mai caminaràs sol.

Mai caminaràs sol."

EL CAMPIONAT DEL MÓN ENS PASSA BEN A PROP

Des de fa molts anys sóc aficionat al món del motor i he assistit en nombroses vegades a gaudir del campionat del món de rallys. La primera vegada va ser amb un company, en Francesc, quan el Rally encara es deia Costa Brava i tenia la seva base operativa a Lloret de Mar. Ara, des de fa uns anys, la seva base s'ha desplaçat a la Costa Daurada, a Salou i gràcies a això podem veure de ben a prop les evolucions dels millors pilots del món per les carreteres tarragonines.

Aquest matí hem anat a veure el tram SS10 Priorat-Ribera d'Ebre 2, el més llarg amb 38,27 quilómetres, que començava al poble de El LLoar i acabava a la Palma d'Ebre. Aquest tram, amb petites variacions, és un dels histórics de la cursa i ja es disputava quan aquesta encara arrencava a Lloret. El creuament de carreteres al costat del poble de El Molar és de les zones més espectaculars i on es congreguen un major nombre d'aficionats.

Amb un gran ambient d'amants del motor (pots veure gent de tota Espanya i d'arreu del món amb autocaravanes, furgonetes, cotxes i tendes de campanya, hem passat una bona estona i he aprofitat per treure alguna fotografia, com aquesta del cotxe pilotat per Sébastien Loeb, líder de la prova i quatre vegades campió del món.