CASINO

El cinema de gànsters és un gènere cinematogràfic basat en personatges dedicats a viure de forma criminal, normalment de forma organitzada, que ens ha deixat alguns títols brillants.

La cadena de televisió HBO s'ha especialitzat en sèries basades en aquest tipus de personatges com ara fa uns anys les sis temporades de Els Soprano o actualment la interessant Boardwalk Empire ambientada en l'època de la llei seca dels Estats Units.

Aquest cap de setmana vaig tornar a veure Casino, una de les millor obres d'aquest gènere, dirigida l'any 1995 per Martin Scorsese i interpretada per Robert de Niro, director del casino; Sharon Stone, la seva dona atractiva i alcoholitzada; Joe Pesci, violent i desequilibrat o James Woods, un hortera buscavides.

La veritat és que els 182 minuts passen a tota velocitat gràcies a un guió molt sòlid i un ritme enèrgic que barreja les escenes d'acció amb d'altres narratives on la veu en off ens presenta els personatges i ens explica els detalls de l'organització derivada dels incontrolables ingressos d'aquest tipus de casa de jocs i que serveixen per a sostenir molts altres tipus de negocis, respectables com l'activitat immobiliària o hotelera o d'altres que no ho són tant.

El retrat d'uns personatges addictes als diners fàcils està molt ben fet; personatges que compren voluntats, eliminen les molèsties o converteixen les seves personalitats patològiques en quadres psiquiàtrics per obra de la sensació de poder que genera la riquesa.

El casino Tangiers es va basar en un lloc real com era el The Stardust Resort & Casino, clausurat l'any 2006. La ciutat de las Vegas serà el pal de paller on discorre la història durant la dècada dels setanta i els anys vuitanta, un lloc ideal per ambientar aquest gènere de pel.lícules, on la velocitat a la que canvia de mans els diners és directament proporcional al nombre d'alimanyes que hi troben aliment i el nombre de despulles humanes que en resulten.

També és destacable la seva banda sonora original amb cançons d'autors com Fletwood Mac, Eric Burdon, Roxy Music, Cream o Tony Bennett entre d'altres i els títols de crèdit del mestre Saul Bass.

Nota filmafinnity: 8

Nota personal: 8

EL DIMONI SOTA LA PELL

El director Michael Winterbottom ha adaptat una novel.la negra de l'escriptor Jim Thompson de l'any 1952.

Lou Ford, interpretat per l'actor Casey Affleck, viu en un poble de l'Estat de Texas i treballa d'ajudant del sheriff. Tot comença quan a Lou li encomanen visitar a una dona que exerceix la prostitució per tal que deixi de treballar durant un temps per apaivagar algunes queixes ciutadanes.

Les pulsions i els records més malaltisos de la seva infantesa no tardaran en sortir a la llum per acabar alterant la pacífica vida dels anys 50 d'un poble del sudoest dels Estats Units.

Algunes escenes de violència totalment explícita, fugint absolutament de la el.lipsi en les imatges, poden neguitejar o fins i tot molestar a alguns espectadors.

Destaca Casey Affleck en el seu paper de psicòpata, amb la seva vida dissociada entre el comportament social, els seus actes quan es troba davant de les seves víctimes i els seus pensaments quan està sol; un home que no coneix els remordiments, ni té cap empatia ni sentiment cap a la humanitat.

El director, però, no aprofita del tot el bon material literari que té a les seves mans i perd l'ocasió d'anar construint un crescendo dramàtic que ens vagi escalfant per a l'arribada de l'escena final. I així, d'alguna manera, és una pel.lícula parcialment fallida, on en acabar es recorden més les escenes de violència extrema que el seu final, delirant i poc creïble.

Malgrat tot és una pel.lícula més que acceptable on de ben segur els espectadors masculins gaudiran de la sensualitat animal de Joyce, paper interpretat per una tòrrida Jessica Alba.

Nota Filmaffinity: 5,7

Nota personal: 6,5

L'ESCRIPTOR: L´ÚLTIM THRILLER DE ROMAN POLANSKI

Qui diu que amb l'edat tot es perd? Roman Polanski va dirigir amb un resultat més que notable, aquesta pel.lícula amb 76 anys (immers en els problemes judicials derivats de la tramitació d'una antiga sol.licitud d'extradició als Estats Units per atendre una acusacio de l'any 1978 d'haver mantingut relacions sexuals amb una menor de 13 anys) i que li va permetre guanyar l'Os de Plata al Millor Director en la última edició del Festival de Berlín (recompensa a la seva llarga carrera cinematogràfica?).

Un escriptor (Ewan Mc Gregor) accepta , per indicació del seu agent literari, acabar les memòries de l'ex primer ministre de Gran Bretanya, Adam Lang (Pierce Brosnan) que estava escrivint un ajudant del polític que va morir en circumstàncies estranyes. L'escriptor agafa un vol per anar a la casa situada a la costa Est dels Estats Units on està Adam Lang per començar l'encàrreg i on descobrirà secrets perillosos de la política.

Amb un guió i un montatge clàssic, aquest thriller amb tocs que recorden al gran mestre Alfred Hitchcock, ens sumergeix en una teranyina de la que és difícil escapar, amb personatges terbols amb interessos amagats i que coincideixen amb els de les altes estructures del poder polític. (perquè sempre acabaran sent de tipus econòmic?).

En alguns aspectes m'ha costat no veure en el personatge d'Adam Lang, salvant és clar les llicències de la ficció, un cert record de l'ex primer ministre britànic Tony Blair, entregat com l'expresident espanyol Jose Maria Aznar, als dictats del President dels Estats Units George Bush, marioneta a la seva vegada dels interessos econòmics de la indústria militar dels Estats Units.

A més a més, veient la pel.lícula, a un li costa poc imaginar com pot ser la vida diària i els mitjans de vida a l'abast d'un ex-president d'un país.

Nota personal: 7

Nota filmaffinity: 7