Considero que el mes que representa millor l'arribada de la tardor és el mes d'octubre. Durant aquest període del calendari ens arriben nombroses fruïtes de naturalesa ben especial, de consum no massiu però que a casa nostra són ben conegudes per la gent que manté contacte amb el camp.
Ens arriben les gustoses i digestives magranes; els asprius codonys que tan bona melmelada ens dona; els caquis o "palo santos" , els d'aquí amb carn dolça i gelatinosa; els arboços, agafats en boscos d'alzines i roures amb un curt punt de maduració, moment en què fermenten i produeixen alcohol; les licoroses andrines; els rovellons , fregits o rostits a la planxa amb all i julivert, forma en què conserven tot el seu sabor; les clementines, amb indicació geogràfica protegida ben nostra; les figues més tardanes.
A més, arriba l'hora dels caçadors, d'aquells que treuen els seus instints depredadors per un cop matades les preses, cuinar perdius, conills i porc senglars o fregir uns tordets.
A la nostra terra, on l'estiu mandreja en acomiadar-se, amb dies calmats, lluminosos i plens de sol, és un goig passejar pel camp amb despreocupació, albirant el canvi d'estació, notant com el nostre cos s'ajusta al nou ritme de la natura.
