UP

La última pel.lícula de la companyia Pixar Animation Studios (que pertany al grup Walt Disney) es titula UP.

Després de Toy Story, Buscando a Nemo, Ratatouille i Wall-E (entre d'altres) la companyia Pixar està demostrant que gairebé cada nova pel.lícula és una obra mestra.

El curtmetratge sobre la creació celestial de les criatures que s'exhibeix abans de la pel.lícula és una delícia, animació pura sense paraules, que et fa riure profundament.

UP manté aquest nivell de maestria tècnica de l'animació en 3D i a banda ens conta una història d'aventura plena de sentiments, amb els habituals tocs d'humor de la companyia i amb moments de profunda tristesa.

Amb una tensió adequada és una obra poètica que tracta del sentit de la vida, de l'amor, de la mort, dels somnis perduts, del poder de la voluntat, de la solidaritat, de l'ecologia. Una obra excepcional per a menuts i grans.

LA SERRA D'ESPADÀ

La serra d'Espadà és un parc natural situat a l'interior de la província de Castelló entre les conques del rius Millars i Palància.

Amb 31.000 hectàrees de superfície, abarca 19 municipis dels quals 11 tenen tot el seu terme municipal dins del parc natural. D'orografia montanyosa i plena de frescos barrancs, el seu pic més alt és el de La Ràpita amb 1.106 metres d'alçada.

Pel que fa a la seva flora, destaquen els seus boscos d'alzina surera, els més extensos de tota la comunitat valenciana i els de pi pinastre, introduït en les repoblacions forestals al litoral mediterrani per ser de creixement ràpid, però a la vegada molt resinós i per tant molt pirófil.

Alguns dels pobles que es troben dins del parc natural són Ain, Eslida (que es publicita en els seus cartells com "fiel a sus aguas, corcho y miel), Xóvar (on es troba l'embotelladora "Aguas de Chóvar"), Alcúdia de Veo o Vilamalur.

Us deixo una imatge del poble d'Ain, possiblement el més bonic de tota la Serra d'Espadà.

L'ALT MILLARS

L'Alt Millars és una comarca de parla castellana situada a l'interior de la província de Castelló i per on discórre el curs alt del riu Millars (en castellà, Mijares).

És una comarca montanyosa amb boscos de pins, sabines i alzines sureres, fortament despoblada, tacada de pobles petits (Fanzara, Tormo, Ludiente, Arañuel, Toga, Villamalur...) i que amb gairebé 700 quilòmetres quadrats de superfície comarcal tan sols comptava l'any 2000 amb 4.167 habitants.

La seva capital administrativa és Cirat (256 habitants censats l'any 2008), però el poble que està aconseguint de forma tímida augmentar el seu nombre d'habitants i fa de motor turístic de la comarca és Montanejos (618 habitants l'any 2008).

A Montanejos hi acudeix un turisme que busca tractaments termals, també aquells amants de la natura que volen seguir els nombrosos recorreguts de senderisme i descobrir índrets d'interès que existeixen, però fonamentalment nombrosos aficionats a l'alpinisme per les seves parets verticals de roca.

Com a llocs d'interès, hi ha prop de 5o fonts de les quals destaca la de Los Baños; la Cova Negra, una gran cova on es van trobar vestigis humans de l'edat del ferro, el barranc de la Maimona i els coneguts com estrets de Montanejos als quals es pot accedir per la carretera que puja des del poble de Montanejos al pantà d'Arenoso.

A la fotografia podeu veure una panoràmica dels estrets de Montanejos per on flueix el riu Millars encanonat i envoltat de parets verticals de roca de més de 100 metres d'alçada.

CLAN OF CYMOX

Clan of Cymox és un grup musical nascut a Amsterdam l'any 1984 de música gòtica (Dark wave/Ghotic rock), amb una forta component de música electrònica que ha tingut una dilatada trajectòria musical, doncs l'any 2006 van editar un àlbum titulat Breaking point L'àlbum més reconegut pel públic i la crítica es titula Medusa i es va editar en un llunyà 1986. Us deixo el video de la canço Medusa de l'àlbum que porta el mateix nom.

JULES ET JIM

La corrent cinematogràfica nominada Nouvelle Vague ens va deixar algunes pel.lícules trencadores en els aspectes formals (avui en canvi semblen absolutament ingenus i totalment superats) i morals com per exemple la titulada Jules et Jim, dirigida l'any 1961 pel director francès François Truffaut.

Jules i Jim són dos amics, bohemis i en aparença benestants, amants de les converses, de la literatura, de les dones i de la bona amistat, lligam indestructible que es veurà sotmès a proves tan fortes com la distància, la guerra en bàndols oposats i l'amor comú a una dona, Catherine, interpretada per Jeanne Moreau.

La història comença l'any 1907 i transcórre fins després d'acabada la Primera Guerra Mundial entre la ciutat de París i la vida tranquil.la de les campinyes franceses i alemanyes.

Catherine és una dona amb un esperit lliure, capritxós, de voluntats canviants i d'alguna manera permanentment insatisfeta que utilitza a Jules, a Jim i altres homes per aconseguir un precari equilibri emocional, amb la connivència i consentiment de la parella d'amics.

Els triangles amorosos es diu tendeixen a ser inestables i malgrat els personatges gaudeixen de moments d'alegria primària, estats de felicitat i ganes rabioses de viure la vida, es complirà la regla d'inestabilitat.

Jules et Jim, rodada en blanca i negre, és una pel.lícula estranya, disparatada, amb una base literària molt marcada i que s'anticipa a la rebeldia del maig del 1968 amb l'exposició oberta d'unes relacions entre dos homes i una dona no sotmesa que trenca amb qualsevol convencionalisme.

POR A LA TECNOLOGIA?

L'escriptor i blocaire Jesús Tibau va penjar ahir aquest video satíric de la por als canvis tecnològics i les justificacions absurdes que sovint alguns donen per resistir-se al canvi. El recomano. És humor en estat pur.

COLDPLAY A BARCELONA

Un cel tapat que deixava caure algun borrim d'aigua no va deixar veure la lluna plena fins gairebé el final del concert de Coldplay que es va celebrar ahir per la nit a l'Estadi Olímpic de Barcelona.

Amb les entrades esgotades des del mes d'abril d'enguany, l'estadi es va omplir de gom a gom amb prop de 65.000 persones que van desbordar a l'organització en els accesos, amb monumentals cues per entrar i que van provocar que el concert comences amb 20 minuts de retard, doncs no hi havia pogut entrar tothom a les 21.30.

Coldplay és un grup que amb quatre LP's al mercat, l'últim d'ells de l'any 2008 titulat Viva la vida or death ant all his friends, s'ha guanyat el fervor del públic, aconseguint amb pocs anys i una relativa escassa producció, que els seus directes ompleixen estadis, cosa a l'abast de molts pocs artistes, alguns d'ells consagrats per molts més anys de trajectòria musical.

Amb un montatge no gaire espectacular (encara tinc a la memòria l'escenari del concert d'U2 al Camp Nou del dia 2 de juliol d'enguany) el concert va durar un poc menys de 2 hores amb falles de so que van fer que el cantant Chris Martin demanés disculpes i prometés el repartiment d'un CD amb un inédit concert en viu del grup, que jo no vaig veure.

Amb intervencions amb castellà i una en català (Bono d'U2 que tant d'amor prodiga a Barcelona no va dir en el seu concert ni un trist "bona nit") i una escenografia preparada per la gravació anunciada d'un DVD del directe, amb pirotècnia, confetis, globus grocs volejats pels espectadors en la canço Yellow, tres onades a les grades amb la llum de les pantalles dels telèfons mòbils impulsades per les indicacions del cantant, dos blocs de cançons en acústic amb Chris Martin tocant el piano i un Billi Jean, també acústic, que va provocar el deliri dels espectadors totalment entregats i que van reclamar els bisos corejant la melodia de la canço Viva la Vida, omnipresent en reportatges de televisió i victòries d'enguany del Barça i que en sortir del concert es podia escoltar per tot arreu, cantada amb més o menys fortuna.

Avui he llegit diferents crítiques del concert, n'enllaço algunes, i la que he trobat més ajustada al meu parer és la del diari digital de la Vanguàrdia. No sé si serà que em faig vell o es que és difícil que em venguin una "moto".

Us deixo un enregistrament de la interpretació de la cançó Yellow. Perdoneu la deficiència de la imatge i del so, però el meu aparell no dona per més.

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20090905/53778716174/65.000-incondicionales-arropan-a-coldplay-en-el-estadio-olimpico.html

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Coldplay/reyes/estadio/elpepicul/20090905elpepicul_8/Tes

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090905/coldplay-encandila-barcelona/579253.shtml

ELS NENS DE HUANG SHI

George Hogg , graduat per economia a Oxford i de família acomodada, abans d'instal.larse a nivell laboral, va realitzar una volta al món que el va aturar en diferents països com el Japó i finalment a la Xina on va morir.

En la seva última escala del viatge, Shangai, va tenir notícies de la no declarada formalment guerra entre Xina i Japó. A la Xina va fer de corresponsal de guerra, es va unir a les tropes comunistes que liderades per Mao Tse Tung també estaven enfrontades a les tropes xineses nacionalistes de Chiang Kai-Chec. i finalment va dirigir un orfanat de nens xinesos al quals va acompanyar durant un periple de gairebé 1000 quilómetres, amb dures penalitats climatològiques, des de la província de Shaanxi fins la de Gansu, on va morir de tètanus a l'any 1945, a la prompta edat de 30 anys.

Basada en el personatge i la dedicació de Hogg als nens de l'orfanat en el contexte de guerra xino-japonesa, el director Roger Spottiswoode va dirigir l'any 2008 la pel.lícula titulada "els nens de Huang Shi" que compta com a principals actors protagonistes l'irlandès Jonathan Rhys Meyers i l'australiana Radha Mitchell.

En mans del director canadenc, l'exotisme del paratges naturals xinesos, un material biogràfic de primer ordre, el tema dels danys col.laterals de les guerres. els nens orfes i la solidaritat humana, es converteixen en un tou drama bèlic de resultats pretenciosos, artificials, conformistes, sense profunditat ni brillantor. Tot plegat un llàstima, doncs aquest projecte en altres mans hagués pogut tenir un resultat absolutament memorable.

Com a interpretació que m'ha agradat, voldria destacar la de la turbadora actriu Michele Yeoh (Memoria de una Geisha, Tigre y dragón o Babylon).

.

MÀNCORA

Màncora és un poble de pescadors situat al nord del Perú que ha vist créixer en els últims anys el turisme nacional i internacional que busca llocs on practicar el surf i el buceig.

Amb aquest títol se'ns presenta la pel.lícula del director peruà Ricardo de Montreuil que ens narra el viatge de Santiago, que acaba de perdre el seu pare, la seva germanastra Ximena, interpretada per l'espanyola Elsa Pataki, i el marit d'aquesta, Iñigo, des de la ciutat de Lima fins a la costa de Màncora.

El motiu del viatge és trobar-se a si mateixos. Després de viure diferents experiències tots tres s'enfrontaran a les seves pors i els seus propis dimonis, descobrint la finitud de la pròpia vida.

Una pel.lícula segurament dirigida a un public d'entre vint i trenta anys, dècada on s'arrossega un dels neguits més clàssics de l'adolescència com és l'encaix de la pròpia persona en el món, viscut des de la negativitat i el nihilisme.

Una pel.lícula distreta que ens arriba d'una zona que s'ha convertit últimament en molt activa des del punt de vista cinematogràfic.

PINK TURNS BLUE

Aquesta setmana durant les festes majors d'Amposta la Discoteca Metro va organitzar una sessió revival de les que de tant en tant s'organitzen. El concepte revival, en la major part d'ocasions fa referència a la música que es posava en les discoteques "més avançades" de finals desl anys 80 i principis dels anys 90. De tant en tant reescolto aquella música i em sorprén pensar com ho ballavem. Irònicament es diu que "qualsevol temps és pitjor", però la qualitat musical d'aquelles cançons, comparada amb la major part de "música dance" d'avui en dia, en totes les seves múltiples variants, és per apretar a córrer. Us deixo el video d'un grup alemany, del new wave més gòtic i sinistre, que es deia Pink Turns Blue i la cançó Walking on both sides.

ELS SIMPSON INDIS

A l'edició digital d'avui de El Periódico apareix una notícia titulada "Els Simpson canvien el groc pel marró fosc per a la seva estrena a Angola".

Es tracta d'una acció publicitària per promocionar l'arribada de la popular i veterana série nordamericana d'animació i que consisteix en l'aparició dels personatges amb la pell fosca i asseguts en el seu clàssic sofà abitllats amb robes, complements i pentinants propis de l'Àfrica subsahariana.

Remenant per www.youtube.es he trobat aquest video on el típic tall d'introducció a la série transporta a la família Simpson a la Índia. Supergraciós.

MODEST MOUSE

Modest Mouse són un grup de rock alternatiu fundat l'any 1993 a la ciutat de Issaquah a l'Estat de Washington dels Estats Units que tan productiu és des el punt de vista musical (amb la seva capital Seatle). Amb cinc LP's al mercat, l'últim d'ells publicat l'any 2007 i titulat We Were Dead Before the Ship Even Sank, ara acaben d'editar un EP titulat No One's first and you're next. Us deixo el video de la cançó Dashboard que pertany al seu disc We Were Dead Before the Ship Even Sank.

Modest Mouse-Dashboard Cargado por floatone. - Videos de música, entrevistas a los artistas, conciertos y más.

LA REINA AL PALAU DELS CORRENTS D'AIRE

Aquesta és el tercer i últim lliurament de la trilogia Millennium del desaparegut escriptor suec Stieg Larson. Aquest autor va treballar de periodista d'investigació orientat a denunciar les activitats de l'extrema dreta sueca i europea. Algunes ressenyes biogràfiques el defineixen com una persona tenaç, independent i compromès amb la lluita contra el racisme i la violència de gènere. Els dos personatges centrals del llibre, el periodista Mikael Blomkvist i l'antisocial, contestatària i autèntica Lisbeth Salander són d'alguna manera el desdoblament del propi Stieg Larson, inconformistes,atípics i contraris als convecionalismes socials. Aquest tercer lliurament aprofundeix en el tema del backstage de l'Estat: els seus serveis secrets fóra del control dels mecanismes democràtics i les clavegueres de la política. Amb l'ingredient sempre atractiu per al lector o l'espectador d'un procés judicial, el final es diria que no ha estat escrit pel propi Larson, doncs sí com he llegit, l'autor no volia fer una trilogia sinó una decalogia, no s'entén que sorprés per un infart de miocardi mortal, hagués deixat un final tan tancat que evidentment no revelaré.

MISHIMA: EM DEURIA ENAMORAR

Em deuria enamorar Ha passat molt temps, no arribava ni als disset. Ens n'enfotíem l'un de l'altre. Mai he tornat a riure tant. Jo ja en tenia trenta-cinc, i l'edat m'incomodava, però em feia sentir tan viu, tan més jove, que el cor no m'hi cabia al pit. Em deuria enamorar, perquè de sobte em vaig sentir tan sol... Ella jugava amb el meu cor i el puto joc no s'acabava mai... Comences creient que et perdrà la bellesa llavors et topes amb l'amor Comences creient que et perdrà la bellesa fins que et trobes en l'amor.

RHYTMS DEL MUNDO

A finals de l'any 2006 va aparèixer el disc titulat "Rhytms del mundo" editat amb finalitats benèfiques doncs els guanys anaven destinats a Artists Proyect Earth (APE) dedicada a realitzar accions contra el canvi climàtic. Interpretat pels cubans The Buena Vista Social Club va donar-li so afrocubà a cançons d'ArticMonkeys, Franz Ferdinand, Coldplay, Kaiser Chiefs, U2, Radiohead, Maroon 5 i Sting entre d'altres. Un disc recomanable del que us deixo el video de la versió de la cançó Clocks del grup Coldplay

LOS MUNDOS DE CORALINE

L'any 1993, Henry Selick va dirigir la pel.lícula d'animacio The Nightmare Before Christmas atribuïda incorrectament per molta gent a un dels seus coproductors, el director Tim Burton.

Enguany, Selick ens porta un altra pel.lícula d'animació titulada Los Mundos de Coraline on el treball en 3D és més proper a les figures i moviments de l'anterior pel.lícula que a l'animació de la Pixar o de Dreamworks.

Una nena es sent sola i privada de les atencions del seus pares. A traves d'un petita porta a la paret se li obrirà un món millor, més divertit i atractiu. Però mai hi ha rés gratuït i Coraline ho descobrirà molt ràpid.

Basada en la novel.la de Neil Gaiman, aquesta pel.lícula explora les posibilitats de l'animació més moderna i esteticista al servei d'un conte angoixant, innocent i sinistre a la vegada.

MAN ON WIRE

Ahir dia 7 d'agost va fer 35 anys que l'equilibrista francès Philippe Petit va pasejar, sense cap més ajuda que una barra-contrapés, pel damunt d'un cable d'acer penjat entre les dues torres del Worl Trade Center.

Aquests fets van servir per rodar el documental titulat Man on Wire (home damunt del cable), dirigit per James Marsh i que va obtenir l'any passat un premi Oscar al millor documental.

Els 90 minuts de metratge es construeixen en base a entrevistes fetes en l'actualitat a Philippe Petit i el grup de persones que li van donar suport i també amb fotografies i enregistraments cinematogràfics del passat.

Petit és un home que demostra quan se l'entrevista que té el do de la paraula i de saber contar uns records i unes vivències. És per això que va aconseguir entabanar i seduir a un grup de persones, sense la colaboració de les quals no hagués estat posible.

Un paseig que perseguia el somni d'un home que es va fer realitat. I és així que l'equilibrista francès va arribar a dir mentre les torres estaven en construccció, que si ho feien era per tal que ell caminés pel cel des d'una torre a l'altra.

La funesta història de les Twin Towers, amb la seva destrucció l'11 de setembre de 2001, ha fet que aquella gesta no es pogui tornar a repetir mai més.

Petit, un inconformista que ens diu obertament que hem de tenir projectes i obrir nous camins cada dia per no repetir-nos.

TRUE BLOOD

En aquests moments s'està emetent als EUA, la segona temporada de la série de televisió True Blood realitzada per la productora HBO (Los Soprano, Sexo en Nueva York).

Un cop s'ha desenvolupat la sang sintètica què es pot trobar en botigues i bars, els vampirs han sortit dels seus taüts i molts pretenen integrar-se en la societat dels humans. La integració no és fàcil per part de cap dels dos grups, ni tots els humans veuen amb bons ulls als vampirs, ni tots els vampirs tenen vocació de canviar la sang humana per la sintètica.

Suki és una noia que viu amb el seu germà i la seva àvia en un petit poble del sud dels Estats Units, treballa de cambrera i té l'habilitat de llegir el pensament de les persones. En el bar coneixerà a Bill Compton, un vampir que vol integrar-se en la societat dels humans i al que Suki no pot llegir el pensament. Suki i Bill es sentiran recíprocament atrets, malgrat Suki, qui no ha tingut relacions sexuals amb homes, té molta por a iniciar una relació amb el vampir.

Una série d'assassinats, sang, les relacions sexuals compulsives del germà de Suki, esl hàbits dels vampirs i les drogues , són un escenari de fons de la plàcida vida d'aquest poble.

Una série força transgressora, amb un tractament estètic força destacat i no apta per a tots els espectadors.

NOUVELLE VAGUE

Aquesta banda francesa utilitza el nom d'un moviment cinematogràfic francès de la dècada de 1950.

Les seves cançons són versions d'antics éxits del moviment new wave amb arranjaments de bossanova i cantades per una càlida veu femenina.

El seu primer àlbum és de l'any 2004 i inclou cançons de Joy Division, The Clash i Depeche Mode entre d'altres.

El seu segon àlbum, Bande à Part del 2006, inclou versions entre d'altres del tema Blue Monday de New Order, The Killing Moon de Echo and the Bunnymen i Heart of Glass de Blondie.

Les seves cançon són utilitzades en spots publicitaris i bandes sonores de séries de televisió.

Us deixo un video de la cançó Eisbar d'un grup alemany de música electrònica de principis de la dècada dels 80 denominat Grauzone. Qui conegui la versió original veurà com Nouvelle Vague li ha donat totalment la volta a la cançó.

MORCHEEBA: EVERYBODY LOVES A LOSER

Morcheeba és un grup britànic que es va formar a Londres l'any 1995 i ha editat 10 àlbums fins avui, l'últim d'ells titulat Dive Deep a l'any 2008.

La seva música és relaxant i s'etiqueta com triphop o downtempo amb tocs de pop, blues, soul i rythm and blues. La seva factura musical explora els camins més agradables de la música electrònica.

Us deixo el video de la cançó Everybody loves a loser.

RAMIRO PINILLA: "SÓLO UN MUERTO MÁS"

Sancho Bordaberri és un llibreter que acaba de rebre d'una editorial la resposta negativa per a publicar el seu setzè llibre després que els altres quinze llibres anteriors hagin tingut el mateix resultat.

En el petit poble de Getxo és l'any 1945 i la postguerra presenta una formes de vida i alguns personatges propis de la época com els falangistes i els estraperlistes, no necesssàriament diferenciats.

Sancho, recorda que al poble encara hi ha un assassinat sense resoldre ocorregut deu anys enrera i pensa que les investigacions per descobrir un assassí poden convertir-se en un material absolutament literari.

Qui va voler matar als bessons Altube? Per cercar la resposta Sancho Bordaberri es converteix en Samuel Esparta, un nom manllevat de retalls de personatges del seus estimats autors de novel.la negra, Raymond Chandler y Dashiell Hammet.

El basc Ramiro Pinilla, que actualment té 86 anys, ens mostra una tècnica excel.lent per anar engalçant les peces d'una ficció en base a uns fets reals (en la novel.la) fins que t'arribes a plantejar sí la història va succeir o va poder succeir en un poble com Getxo o en algun altre poble mariner.

Ramiro Pinilla ha estat guardonat amb diferents premis literaris, els últims i més prestigiosos dels quals els va rebre l'any 2005 ( Premi de la Crítica atorgat per l'Associació Espanyola de Crítics literaris) i a l'any 2006 (Premi Nacional de Narrativa) per la seva trilogia "Verdes valles, colinas rojas".

KATY PERRY: HOT'N'COLD

Katy Perry és una cantant de pop-rock nascuda a Califòrnia que ens va portar al 2008 el seu primer i únic disc fins el moment titulat One of the Boys del qual s'han anat editant diferents senzills com per exemple la cançó Thinking of You que va arribar al número 1 del Billboard Hot 100 o la que porta per títol Hot'n'Cold de la qual us penjo el vídeo, farcit d'energia i ritme.

CENT ANYS DE LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA

Durant la setmana del 26 al 31 de juliol de 1909, la ciutat de Barcelona va veure com els obrers van fer-se els amos dels carrers construint barricades, cremant esglésies, convents i escoles religioses, desenterrant taüts de religioses dels cementiris que estaven encara instal.lats en els patis dels edificis religiosos entre d'altres mostres revolucionàries.

El caldo de cultiu d'aquest ample moviment social va unir diverses corrents com una revolta antimilitarista i anticolonial que protestava contra l'enviament de tropes militars a Marroc per defensar interessos com els del marquès de Comillas, propietari de mines africanes; un intent dels militants anarquistes per avançar cap a la revolució social; un moviment obrer que lluitava per defensar la recent creació d'escoles laiques, modernes, mixtes i accesibles que beneficiaven l'educació dels seus fills (destaca la figura de mecenatge de Francisco Ferrer Guardia qui va ser executat als fosats del Castell de Montjuïc acusat injustament de ser un dels principals instigadors de la revolta).

L'escriptora Dolors Marín, autora del llibre "La Semana . Trágica Barcelona en llamas , la revuelta popular y la Escuela Moderna", escriu en el número de juliol de la revista La Aventura de la Història un article sobre aquesta qüestió i que acaba amb un paràgraf contundent que ens ha de fer reflexionar com a poble:

"Los huelguistas pretendían que el resto de la Península les imitara, pero los refuerzos no llegaron, al contrario. Las ideas de los revolucionarios no se escucharon, ya que el Gobierno se apresuró a explicar que lo que en Barcelona estaba teniendo lugar era una revuelta separatista".

Fotografia: Oli del pintor Ramón Casas.

YOU ARE NOT ALONE

Ahir dia 26 de juny, tots els mitjans a nivell mundial de comunicació escrits, audiovisuals i digitals han fet un gran seguiment de la mort accidental del cantant Michael Jackson. Les primeres especulacions sobre la causa de la seva mort guarden relació directa amb la vida que se'ns ha contat, totalment allunyada de la realitat.

Els escàndols l'han perseguit durant els últims anys, i ara a les portes de realitzar un cicle de 50 concerts a Londres, semblava que estava envoltat d'un elevat deute econòmic que moltes fonts apunten estaria proper a la xifra de 400 milions de dòl.lars.

La seva vida personal no ha estat exemplar, en línia amb altres vides complicades que van tenir altres interprets per arribar a convertir-se en mites de la música rock: Jimmy Hendrix, Elvis Presley, Kurt Kobain, Jim Morrison o Ian Curtis.

Michael Jackson va convertir-se en un fenòmen musical d'abast mundial en la dècada dels vuitanta, trencant tots els récords de venda de discs i deixant un llegat de cançons memorables.

Us deixo el vídeo de la cançó titulada "You are not Alone" del doble disc "HIStory: Past, Present and Future", de l'any 1995 que també va aconseguir ser el doble disc més venut de la història.

Ell ens cantava "tú no estàs sol" quan en realitat ell ho estava profundament.

MIREU QUINA NIT !

En aquest blog tinc instal.lat un gadget amb la fotografia astrònomica del dia de la NASA.

La d'avui la trobo molt inspirada per un dissabte amb temps d'estiu. Es tracta d'una composició del fotograf Larry Landolfi que ens presenta una espectacular Via Làctea.

Un home d'esquenes resta dempeus enmig de la solitud del camp sobre la línea que dibuixa un camí terrós mentre contempla el recorregut que dibuixa en el cel una misteriosa constel.lació, tan lluminosa que deixa al seu darrera una ombra llarga i magnificada. En el fons, la línia infinita de l'horitzó.

Sempre és un bon moment per mirar els estels però enguany ens ho recorda especialment la celebració de l'any internacional de l'astronomia. Que disfruteu d'aquesta nit!!

ALQUÉZAR I MONTARAGÓ: PETITES VACANCES PER OSCA ( V-final)

I. CASTELL ABADIA DE MONTARAGÓ (fotografia inferior).

El Castell-Abadia de Montaragó és un monestir-castell que es troba en el municipi de Quicena a pocs quilómetres de la ciutat d'Osca.

Construït l'any 1085 per Sanç III d'Aragó per ajudar en la conquesta d'Osca a la Taifa de Saragossa, fou refundat l'any 1095 com abadia de Jesús Natzarè de Montaragó i va ser un dels monesteris més rics i poderosos durant l'edat mitjana.

El primers monjos procedien de Loarre i gràcies als favors dels reis d'Aragó i diferents senyors feudals van fer créixer el seu patrimoni fins que l'any 1391 van poder comprar al rei Joan I d'Aragó 24 llocs amb 104 esglésises i vil.les com les Loporzano, Isarre, Fanlo, Angüés i Biscarrués.

Uns dels abats més importants va ser Ferran d'Aragó entre els anys 1205 i 1248 qui va aspirar a ser rei de la Corona d'Aragó amb el fonament de la nul.litat matrimonial del seu germà Pere II d'Aragó i Maria de Montpeller, fet que deslegitimaria al seu nebot Jaume, menor d'edat, per esdevenir rei (Aquest menor d'edat arribarà a ser el rei Jaume I el Conqueridor i és recomanable llegir la novel.la històrica titulada Jaume I el Conqueridor de l'escriptor Albert Salvadó).

El Papa Climent Vè va concedir als seus abats el privilegi de l'ús de la mitra i van tenir el seu lloc a les corts del regne d'Aragó.

La desamortització de 1835 suposa el fi definitiu del monester, ja en greu decliu, moment en què va ser espoliat i va patir un gran incendi que el va devastar. Actualment es troba en un estat ruinós.

I I. ALQUÉZAR (Fotografia superior).

Aquest petit municipi situat a 51 quilòmetres d'Osca i amb 321 habitants censats (INE 2008) deu el seu nom al castell o Al-Qasr construït en el segle IX per Jalaf ibn Rasid per defensar l'accés a la ciutat de Barbastre front els regnes cristinas de Sobrarbe fins que va ser conquerida pel rei Sanç Ramírez d'Aragó a meitats del segle XI.

Destaquen les vistes sobre la vall del riu Vero, el Castell Col.legiata de Santa Maria la Major declarada Monument Históric Artístic Nacional i el seu casc urbà declarat conjunt históric-artístic i que es troba en un perfecte estat de conservació.

És un poble on hi mori la carretera d'accés, la major part dels seus carrers són peatonals i està nvoltada pels canons del riu Vero, tot plegat fan que es respiri absoluta tranquilitat. El poble viu del turisme amb empreses d'esports de natura (baixada de barrancs), allotjament rurals i un càmping amb bungalows.

CASTELL DE LOARRE: PETITES VACANCES PER OSCA (I V)

A uns 40 quilómetres d'Osca, enfilat en un turó de la serra de Loarre podem visitar el famós castell romànic del mateix nom. La certesa de l'existència del castell de Loarre consta en un document de la cancilleria del rei navarrès Sancho el Mayor del segle XI.

Abans de visitar el castell, podem dinar a l'Hospederia de Loarre situada en l'actual poble de Loarre on serveixen un menú ben elaborat i ben presentat en un entorn tranquil a un preu de 19 euros per persona, beguda inclosa.

Durant l'época dels reis Ramiro I i Sancho Ramírez el paper del castell va ser important en la conquista de la veïna població de Bolea, marcant frontera amb els territoris de domini islàmic.

En dependències annexes al castell es va fundar un monestir de magnitud superior al de San Juan de la Penya o l'abadia de Montearagó. Més tard va veure nàixer una villa en la falda del castell, que va ser cercat per una muralla que encara es conserva durant el segle XIII o principis del XIV.

Durant el reinat de Jaume I, Loarre va passar a la corona qui va cedir la tinença del castell als frares de l'Hospital de San Joan de Jerusalem que la van tenir fins l'any 1285 quan el rei Pere III, en guerra contra els francesos, va ordenar el lliurament del castell a l'abad Ferrán de Montearagó.

Durant el segle XIV el castell va passant d'unes mans a unes altres per obra de la política i les necessitats econòmiques de la cort reial fins que l'any 1381 es redimit pels propis veïns de la villa a favor del rei a canvi de la remisió de certs tributs per part d'aquest. La possessió real va durar poc a causa de les constants necessitats econòmiques de la Corona.

L'any 1468 torna a mans de la corona el castell i la villa, però progressivament els pobladors van abandonant l'escarpat entorn del castell per instal.larse en l'actual poble de Loarre situat a la planura.

El castell, força ben conservat, destaca pels seus murs exteriors, l'escalinata que segueix a l'entrada principal, la capella, la seva estructura laberíntica i el seu entorn natural.

El castell va ser protagonista en la pel.lícula El regne dels Cels del director Ridley Scott i protagonitzada, entre d'altres, pels actors Jeremy Irons, Liam Nesson i Orlando Bloom.

LA CIUTAT D'OSCA: PETITES VACANCES (I I I)

Osca és una ciutat capital de la província del mateix nom que està situada al sud de la Serra de Guara en la denominada "Hoya" d'Osca i d'un tamany més que humà amb els seus cinquanta i pocs mil habitants.

Seu del bisbat, compta amb una important història al seu darrera i un nombrós patrimoni d'entre el qual es destaca:

1) La catedral d'Osca, d'estil gòtic, amb una torre campanari de 37 metres d'alçada i a la qual es pot pujar al capdamunt a traves d'una escala de 180 esglaons (l'últim tram molt estret en amplada i alçada) i des d'on es contempla la de la ciutat i tota la "hoya" de Osca, així com les restes del castell de Montearagó. Destaca també el seu retaule major d'alabastre, obra renaixentista de Damià Forment que representa la Passió de Jesucrist.

2) El Museu Diocesà, amb mostres d'art religiós provinents de diversos llocs de la diòcesi i on es pot visitar el claustre gòtic inacabat de la catedral.

3) Monestir de San Pere el Vell d'arquitectura romànica del segle XII i que inclou un claustre romànic i el panteó real de dos reis d'Aragó: Alfons I el Batallador i Ramiro II el Monje.

4) Convent de San Miquel, de romànic tardà junt al riu Isuela.

5) L'Ajuntament, una bona mostra de casa consistorial aragonesa del segle XVI:

6)Diversos palaus dels segles XVI i XVII.

7)Diversos edificis notables del segle XX com el Círculo Oscense, l'edifici on es troba instal.lada Hisenda o el Teatre Olímpia.

El seu casc antic està força rehabilitat i en la plaça Allué, on es troba l'oficina d'informació i turisme, podreu visitar la botiga d'ultramarins "La confianza" que es proclama com la més antiga d'Espanya oberta des de 1871 i on podreu comprar unes postres típiques: "la trenza de Huesca", feta amb pasta de briox i farcida d'ametlles i nous.

Fotografies:

1) Interior de la botigra La Confianza.

2) Porta de la catedral d'Osca.

SERRA DE GUARA: PETITES VACANCES PER OSCA ( I I )

Des d'Ainsa ens vam enfilar cap a Boltaña, on passat un petit tram de carretera vam agafar a mà esquerra la carretera A-1604 en direcció a Osca, vorejant el Parc Natural de la Serra i canons de Guara.

La carretera plena de corbes s'enfila cap a ports de montanya de més de 1200 metres d'alçada amb boniques vistes al principi de la zona de Boltaña amb els Pirineus al fons i amb més de 50 quilómetres per gaudir de pastures, boscos mediterranis amb alguna vegetació totalment desconeguda per mi, parets calcàries, barrancs i rius eixuts i bestiar vacú caminant tranquilament pel mig de la carretera, que amb molta feinada es va voler apartar.

Si la zona del preparc és encantadora, no puc arribar a pensar com deuen ser els canons dins del parc natural, pel que he llegit amb canons profunds de quilòmetres de llargària i talls de roca de més de 270 metres d'alçada.

Per la nit vam arribar a Osca on vam pernoctar al Sercotel Aparthotel Huesca ja que n'havíem obtingut un preu més que raonable. Es tracta d'un hotel amb apartaments molt espaiosos situats en al damunt de l'estació intermodal d'Osca. El nostre apartament estava composat per diverses peces: bany, habitació de matrimoni, habitació petita i una gran sala menjador amb taula cadires, sofà i butaca. Tranquil, espaiós i ben situat és una opció recomanable.

AINSA: PETITES VACANCES PER TERRES D'OSCA ( I )

Diumenge i dilluns, aprofitant la festa local, hem fet una sortida per les veïnes terres d'Osca.

Al voltant de Barbastre, la comarca del Somontano viu bolcada amb el negoci del vi, amb nombroses bodegues, alguna d'elles amb noves instal.lacions de tall modern i espectacular com la d' Irius.

Resseguint la carretera pel costat del pantà de Mediano a plena capacitat, hom pot anar observant les aigües blaves del Riu Cinca mentre es va endinsant en la comarca del Sobrarbe fins arribar a Ainsa.

Aquest poble de tall medieval, capital de la comarca de Sobrarbe està situat en un promontori en la confluença del riu Cinca i Ara. Declarat conjunt históric-artístic l'any 1965, destaquem:

• El gran recinte del seu castell bastit el segle XI.
• La gran plaça major porticada amb l'edifici de l'Ajuntament i la torre de l'església (fotografia).
• L'església romànica de Santa Maria consagrada l'any 1181 amb una única nau amb bolta de canó i una petita cripta.
• Dues portalades d'accésa al nucli emmurallat de la ciutat amb els dos carrers principals flanquejats per cases de pedra molt ben conservades.

Al peu del parc d'Ordesa i "Monte Perdido" és un bon indret per deixar-se empapar de la natura i el ritme tranquil de la zona.