BERNARD I DORIS

Doris Duke va heretar als 13 anys l'imperi del magnat J.B. Buck Duke, l'empresa tabacalera American Tobacco Company. Basada en alguns aspectes de la seva pròpia vida la productora HBO Films va produïr aquesta pel.lícula per a televisió l'any 2008 que va ser nominada amb 3 premis Emmy: millor TV movie, actor i actriu. El paper de Doris Duke és interpretat per l'actriu Susan Sarandon i el del seu majordom Bernard Lafferty per l'actor Ralph Fienes, dos grans actors que no ens defrauden i ens brinden dues grans interpretacions. Doris Duke se'ns mostra com una dona rica, dominant, nimfòmana, solitària, desconfiada, excèntrica i poc convencional i el majordom Lafferty, com un persona gay reprimida, alcohòlica, submisa, hermètica i amb motivacions absolutament desconegudes. La interacció dels dos personatges al llarg de la pel.lícula ens oferirà un canvi en la relació establerta que passa d'una fredor entre ama i empleat fins una de profunda amistat, calidesa i d'absoluta complicitat. El director Bob Balaban no pren cap partit moral pels dos personatges i ens ofereix la riquesa de matisos i elipsis que prenen de vegades les relacions humananes en una meritòria comèdia dramàtica, amb una acurada posada en escena i un bon fons musical. Recomanable.

THE PEPPER POTS

Amb tres discs al mercat, el grup gironí The Pepper Pots ja ha realitzat més de 200 actuacions en directe des dels Estats Units d'Amèrica fins el Japó amb la seva música soul dels anys 60.

El conjunt barreja temes propis amb temes del denominat so Motown (Diana Ross & The Supremes, The Temptations, The Marvelettes ) i com no els pentinats i les vestimentes de les cantants reprodueixen perfectament l'estètica de l'época.

En époques de crisi i incertesa davant el futur, sembla que els mass media ens vulguin fer mirar el passat i fer créixer la nostàlgia que faci arribar pensar a la gent aquella frase feta de "qualsevol temps passat sempre va ser millor".

Així aquesta setmana la cadena de televisió Antena 3 ha estrenat la sèrie "el Curso del 63" i tot just avui, en un dels informatius d'aquesta cadena he conegut al grup The Pepper Pots. Arriben temps de conservadurisme?

Us deixo el video de la cançó Time to Live.

WORD ON A WING

De l'extensa discografia de David Bowie els àlbums que triaria són Hunky Dory, de l'any 1971 i Station to station de l'any 1976. Station to station és un petita joia musical amb 6 cançons (uns 40 minuts) que va grabar en la època en que l'alter ego de Bowie era Thin White Duke (El prim duc blanc) amb una greu addicció a la cocaïna i altres estupefaents.

L'àlbum compta amb cançons amb molts d'arranjaments musicals, amb tocs de rock, soul i funk, i que ha aguantat molt bé el pas dels anys amb sons força contemporanis. Us deixo el video de la cançó Word on a wing, una delicia de cançó lenta.

DAVID BOWIE I EL PUNK

David Bowie és un músic al qual sempre he admirat. La seva llarga trajectòria musical, els seus canvis d'estil musical, la seva capacitat de reinventar-se, el fet d'haver viscut en el món de la droga i haver sortit vencedor, el seu port, la relació amb la seva dona Iman fóra de la premsa del cor, la dignitat personal amb el pas dels anys... Un dels seus millors àlbums es titula Hunky Dory i es va editar en un llunyà 1971. El moviment punk va sorgir a meitat desl anys 70 (un dels seus principals expositors, el grup britànic Sex Pistols va començar l'any 1975). Però a l'any 1971, David Bowie, ja incloia dins de l'àlbum Hunky Dory la cançó Queen Bitch de la qual us deixo el video. Aquests ritmes de guitarra, aquestes botes roges que calça, l'entonació de les lletres... no és punk?

INGLOURIOUS BASTERDS (BSO AMB DAVID BOWIE)

Encara estic en digestió de la última pel.lícula de Quentin Tarantino, Inglourious Basterds que comentaré un altre dia.

El director nordamericà sempre ha utilitzat les seves pel.lícules per realitzar bandes sonores amb temes musicals antics. En la seva última producció ha fet una banda sonora amb temes de bandes sonores d'autors, entre d'altres, com Ennio Morricone o Charles Bernstein.

Un dels temes que ha rescatat és del cantant David Bowie titulat Cat People (Putting Out The Fire) de la banda sonora de la pel.lícula Cat People dirigida l'any 1982 per Paul Schrader.

Us deixo el video d'una interpretació en directe del propi David Bowie.

VITRUVI

Amb el nom de Vitruvi funciona des de l'any 2005 un grup nascut a la comarca de la Ribera d'Ebre i format per cinc membres originaris dels pobles de Ginestar i Rasquera que fan pop cantat en català amb clares influències britàniques, especialment dels grups Coldplay i Radiohead.

Fins el moment han editat un únic àlbum de l'any 2008 titulat Musica Global.

Us deixo el video de la cançó Jo no em vull fer gran.

XEIC!

Xeic! és un grup musical de les Terres de l'Ebre composat per gent de Rasquera i del Perelló que va nàixer l'any 2008, malgrat el projecte s'havia anat cobant des de l'any 2000 amb canvis en la formació i en el seu estil musical.

Avui practiquen una barreja de reagge, rock, patxanga i ska (rural diuen ells per marcar clarament els seus orígens). Les seves lletres parlen de coses del nostre territori i els seus directes són absolutament festius.

L'any 2008 van editar el disc que porta el nom del grup i enguany han editat un nou àlbum que porta per nom Birla.

Xeic!

UP

La última pel.lícula de la companyia Pixar Animation Studios (que pertany al grup Walt Disney) es titula UP.

Després de Toy Story, Buscando a Nemo, Ratatouille i Wall-E (entre d'altres) la companyia Pixar està demostrant que gairebé cada nova pel.lícula és una obra mestra.

El curtmetratge sobre la creació celestial de les criatures que s'exhibeix abans de la pel.lícula és una delícia, animació pura sense paraules, que et fa riure profundament.

UP manté aquest nivell de maestria tècnica de l'animació en 3D i a banda ens conta una història d'aventura plena de sentiments, amb els habituals tocs d'humor de la companyia i amb moments de profunda tristesa.

Amb una tensió adequada és una obra poètica que tracta del sentit de la vida, de l'amor, de la mort, dels somnis perduts, del poder de la voluntat, de la solidaritat, de l'ecologia. Una obra excepcional per a menuts i grans.

LA SERRA D'ESPADÀ

La serra d'Espadà és un parc natural situat a l'interior de la província de Castelló entre les conques del rius Millars i Palància.

Amb 31.000 hectàrees de superfície, abarca 19 municipis dels quals 11 tenen tot el seu terme municipal dins del parc natural. D'orografia montanyosa i plena de frescos barrancs, el seu pic més alt és el de La Ràpita amb 1.106 metres d'alçada.

Pel que fa a la seva flora, destaquen els seus boscos d'alzina surera, els més extensos de tota la comunitat valenciana i els de pi pinastre, introduït en les repoblacions forestals al litoral mediterrani per ser de creixement ràpid, però a la vegada molt resinós i per tant molt pirófil.

Alguns dels pobles que es troben dins del parc natural són Ain, Eslida (que es publicita en els seus cartells com "fiel a sus aguas, corcho y miel), Xóvar (on es troba l'embotelladora "Aguas de Chóvar"), Alcúdia de Veo o Vilamalur.

Us deixo una imatge del poble d'Ain, possiblement el més bonic de tota la Serra d'Espadà.

L'ALT MILLARS

L'Alt Millars és una comarca de parla castellana situada a l'interior de la província de Castelló i per on discórre el curs alt del riu Millars (en castellà, Mijares).

És una comarca montanyosa amb boscos de pins, sabines i alzines sureres, fortament despoblada, tacada de pobles petits (Fanzara, Tormo, Ludiente, Arañuel, Toga, Villamalur...) i que amb gairebé 700 quilòmetres quadrats de superfície comarcal tan sols comptava l'any 2000 amb 4.167 habitants.

La seva capital administrativa és Cirat (256 habitants censats l'any 2008), però el poble que està aconseguint de forma tímida augmentar el seu nombre d'habitants i fa de motor turístic de la comarca és Montanejos (618 habitants l'any 2008).

A Montanejos hi acudeix un turisme que busca tractaments termals, també aquells amants de la natura que volen seguir els nombrosos recorreguts de senderisme i descobrir índrets d'interès que existeixen, però fonamentalment nombrosos aficionats a l'alpinisme per les seves parets verticals de roca.

Com a llocs d'interès, hi ha prop de 5o fonts de les quals destaca la de Los Baños; la Cova Negra, una gran cova on es van trobar vestigis humans de l'edat del ferro, el barranc de la Maimona i els coneguts com estrets de Montanejos als quals es pot accedir per la carretera que puja des del poble de Montanejos al pantà d'Arenoso.

A la fotografia podeu veure una panoràmica dels estrets de Montanejos per on flueix el riu Millars encanonat i envoltat de parets verticals de roca de més de 100 metres d'alçada.

CLAN OF CYMOX

Clan of Cymox és un grup musical nascut a Amsterdam l'any 1984 de música gòtica (Dark wave/Ghotic rock), amb una forta component de música electrònica que ha tingut una dilatada trajectòria musical, doncs l'any 2006 van editar un àlbum titulat Breaking point L'àlbum més reconegut pel públic i la crítica es titula Medusa i es va editar en un llunyà 1986. Us deixo el video de la canço Medusa de l'àlbum que porta el mateix nom.

JULES ET JIM

La corrent cinematogràfica nominada Nouvelle Vague ens va deixar algunes pel.lícules trencadores en els aspectes formals (avui en canvi semblen absolutament ingenus i totalment superats) i morals com per exemple la titulada Jules et Jim, dirigida l'any 1961 pel director francès François Truffaut.

Jules i Jim són dos amics, bohemis i en aparença benestants, amants de les converses, de la literatura, de les dones i de la bona amistat, lligam indestructible que es veurà sotmès a proves tan fortes com la distància, la guerra en bàndols oposats i l'amor comú a una dona, Catherine, interpretada per Jeanne Moreau.

La història comença l'any 1907 i transcórre fins després d'acabada la Primera Guerra Mundial entre la ciutat de París i la vida tranquil.la de les campinyes franceses i alemanyes.

Catherine és una dona amb un esperit lliure, capritxós, de voluntats canviants i d'alguna manera permanentment insatisfeta que utilitza a Jules, a Jim i altres homes per aconseguir un precari equilibri emocional, amb la connivència i consentiment de la parella d'amics.

Els triangles amorosos es diu tendeixen a ser inestables i malgrat els personatges gaudeixen de moments d'alegria primària, estats de felicitat i ganes rabioses de viure la vida, es complirà la regla d'inestabilitat.

Jules et Jim, rodada en blanca i negre, és una pel.lícula estranya, disparatada, amb una base literària molt marcada i que s'anticipa a la rebeldia del maig del 1968 amb l'exposició oberta d'unes relacions entre dos homes i una dona no sotmesa que trenca amb qualsevol convencionalisme.

POR A LA TECNOLOGIA?

L'escriptor i blocaire Jesús Tibau va penjar ahir aquest video satíric de la por als canvis tecnològics i les justificacions absurdes que sovint alguns donen per resistir-se al canvi. El recomano. És humor en estat pur.

COLDPLAY A BARCELONA

Un cel tapat que deixava caure algun borrim d'aigua no va deixar veure la lluna plena fins gairebé el final del concert de Coldplay que es va celebrar ahir per la nit a l'Estadi Olímpic de Barcelona.

Amb les entrades esgotades des del mes d'abril d'enguany, l'estadi es va omplir de gom a gom amb prop de 65.000 persones que van desbordar a l'organització en els accesos, amb monumentals cues per entrar i que van provocar que el concert comences amb 20 minuts de retard, doncs no hi havia pogut entrar tothom a les 21.30.

Coldplay és un grup que amb quatre LP's al mercat, l'últim d'ells de l'any 2008 titulat Viva la vida or death ant all his friends, s'ha guanyat el fervor del públic, aconseguint amb pocs anys i una relativa escassa producció, que els seus directes ompleixen estadis, cosa a l'abast de molts pocs artistes, alguns d'ells consagrats per molts més anys de trajectòria musical.

Amb un montatge no gaire espectacular (encara tinc a la memòria l'escenari del concert d'U2 al Camp Nou del dia 2 de juliol d'enguany) el concert va durar un poc menys de 2 hores amb falles de so que van fer que el cantant Chris Martin demanés disculpes i prometés el repartiment d'un CD amb un inédit concert en viu del grup, que jo no vaig veure.

Amb intervencions amb castellà i una en català (Bono d'U2 que tant d'amor prodiga a Barcelona no va dir en el seu concert ni un trist "bona nit") i una escenografia preparada per la gravació anunciada d'un DVD del directe, amb pirotècnia, confetis, globus grocs volejats pels espectadors en la canço Yellow, tres onades a les grades amb la llum de les pantalles dels telèfons mòbils impulsades per les indicacions del cantant, dos blocs de cançons en acústic amb Chris Martin tocant el piano i un Billi Jean, també acústic, que va provocar el deliri dels espectadors totalment entregats i que van reclamar els bisos corejant la melodia de la canço Viva la Vida, omnipresent en reportatges de televisió i victòries d'enguany del Barça i que en sortir del concert es podia escoltar per tot arreu, cantada amb més o menys fortuna.

Avui he llegit diferents crítiques del concert, n'enllaço algunes, i la que he trobat més ajustada al meu parer és la del diari digital de la Vanguàrdia. No sé si serà que em faig vell o es que és difícil que em venguin una "moto".

Us deixo un enregistrament de la interpretació de la cançó Yellow. Perdoneu la deficiència de la imatge i del so, però el meu aparell no dona per més.

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20090905/53778716174/65.000-incondicionales-arropan-a-coldplay-en-el-estadio-olimpico.html

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Coldplay/reyes/estadio/elpepicul/20090905elpepicul_8/Tes

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090905/coldplay-encandila-barcelona/579253.shtml

ELS NENS DE HUANG SHI

George Hogg , graduat per economia a Oxford i de família acomodada, abans d'instal.larse a nivell laboral, va realitzar una volta al món que el va aturar en diferents països com el Japó i finalment a la Xina on va morir.

En la seva última escala del viatge, Shangai, va tenir notícies de la no declarada formalment guerra entre Xina i Japó. A la Xina va fer de corresponsal de guerra, es va unir a les tropes comunistes que liderades per Mao Tse Tung també estaven enfrontades a les tropes xineses nacionalistes de Chiang Kai-Chec. i finalment va dirigir un orfanat de nens xinesos al quals va acompanyar durant un periple de gairebé 1000 quilómetres, amb dures penalitats climatològiques, des de la província de Shaanxi fins la de Gansu, on va morir de tètanus a l'any 1945, a la prompta edat de 30 anys.

Basada en el personatge i la dedicació de Hogg als nens de l'orfanat en el contexte de guerra xino-japonesa, el director Roger Spottiswoode va dirigir l'any 2008 la pel.lícula titulada "els nens de Huang Shi" que compta com a principals actors protagonistes l'irlandès Jonathan Rhys Meyers i l'australiana Radha Mitchell.

En mans del director canadenc, l'exotisme del paratges naturals xinesos, un material biogràfic de primer ordre, el tema dels danys col.laterals de les guerres. els nens orfes i la solidaritat humana, es converteixen en un tou drama bèlic de resultats pretenciosos, artificials, conformistes, sense profunditat ni brillantor. Tot plegat un llàstima, doncs aquest projecte en altres mans hagués pogut tenir un resultat absolutament memorable.

Com a interpretació que m'ha agradat, voldria destacar la de la turbadora actriu Michele Yeoh (Memoria de una Geisha, Tigre y dragón o Babylon).

.

MÀNCORA

Màncora és un poble de pescadors situat al nord del Perú que ha vist créixer en els últims anys el turisme nacional i internacional que busca llocs on practicar el surf i el buceig.

Amb aquest títol se'ns presenta la pel.lícula del director peruà Ricardo de Montreuil que ens narra el viatge de Santiago, que acaba de perdre el seu pare, la seva germanastra Ximena, interpretada per l'espanyola Elsa Pataki, i el marit d'aquesta, Iñigo, des de la ciutat de Lima fins a la costa de Màncora.

El motiu del viatge és trobar-se a si mateixos. Després de viure diferents experiències tots tres s'enfrontaran a les seves pors i els seus propis dimonis, descobrint la finitud de la pròpia vida.

Una pel.lícula segurament dirigida a un public d'entre vint i trenta anys, dècada on s'arrossega un dels neguits més clàssics de l'adolescència com és l'encaix de la pròpia persona en el món, viscut des de la negativitat i el nihilisme.

Una pel.lícula distreta que ens arriba d'una zona que s'ha convertit últimament en molt activa des del punt de vista cinematogràfic.

PINK TURNS BLUE

Aquesta setmana durant les festes majors d'Amposta la Discoteca Metro va organitzar una sessió revival de les que de tant en tant s'organitzen. El concepte revival, en la major part d'ocasions fa referència a la música que es posava en les discoteques "més avançades" de finals desl anys 80 i principis dels anys 90. De tant en tant reescolto aquella música i em sorprén pensar com ho ballavem. Irònicament es diu que "qualsevol temps és pitjor", però la qualitat musical d'aquelles cançons, comparada amb la major part de "música dance" d'avui en dia, en totes les seves múltiples variants, és per apretar a córrer. Us deixo el video d'un grup alemany, del new wave més gòtic i sinistre, que es deia Pink Turns Blue i la cançó Walking on both sides.

ELS SIMPSON INDIS

A l'edició digital d'avui de El Periódico apareix una notícia titulada "Els Simpson canvien el groc pel marró fosc per a la seva estrena a Angola".

Es tracta d'una acció publicitària per promocionar l'arribada de la popular i veterana série nordamericana d'animació i que consisteix en l'aparició dels personatges amb la pell fosca i asseguts en el seu clàssic sofà abitllats amb robes, complements i pentinants propis de l'Àfrica subsahariana.

Remenant per www.youtube.es he trobat aquest video on el típic tall d'introducció a la série transporta a la família Simpson a la Índia. Supergraciós.

MODEST MOUSE

Modest Mouse són un grup de rock alternatiu fundat l'any 1993 a la ciutat de Issaquah a l'Estat de Washington dels Estats Units que tan productiu és des el punt de vista musical (amb la seva capital Seatle). Amb cinc LP's al mercat, l'últim d'ells publicat l'any 2007 i titulat We Were Dead Before the Ship Even Sank, ara acaben d'editar un EP titulat No One's first and you're next. Us deixo el video de la cançó Dashboard que pertany al seu disc We Were Dead Before the Ship Even Sank.

Modest Mouse-Dashboard Cargado por floatone. - Videos de música, entrevistas a los artistas, conciertos y más.

LA REINA AL PALAU DELS CORRENTS D'AIRE

Aquesta és el tercer i últim lliurament de la trilogia Millennium del desaparegut escriptor suec Stieg Larson. Aquest autor va treballar de periodista d'investigació orientat a denunciar les activitats de l'extrema dreta sueca i europea. Algunes ressenyes biogràfiques el defineixen com una persona tenaç, independent i compromès amb la lluita contra el racisme i la violència de gènere. Els dos personatges centrals del llibre, el periodista Mikael Blomkvist i l'antisocial, contestatària i autèntica Lisbeth Salander són d'alguna manera el desdoblament del propi Stieg Larson, inconformistes,atípics i contraris als convecionalismes socials. Aquest tercer lliurament aprofundeix en el tema del backstage de l'Estat: els seus serveis secrets fóra del control dels mecanismes democràtics i les clavegueres de la política. Amb l'ingredient sempre atractiu per al lector o l'espectador d'un procés judicial, el final es diria que no ha estat escrit pel propi Larson, doncs sí com he llegit, l'autor no volia fer una trilogia sinó una decalogia, no s'entén que sorprés per un infart de miocardi mortal, hagués deixat un final tan tancat que evidentment no revelaré.

MISHIMA: EM DEURIA ENAMORAR

Em deuria enamorar Ha passat molt temps, no arribava ni als disset. Ens n'enfotíem l'un de l'altre. Mai he tornat a riure tant. Jo ja en tenia trenta-cinc, i l'edat m'incomodava, però em feia sentir tan viu, tan més jove, que el cor no m'hi cabia al pit. Em deuria enamorar, perquè de sobte em vaig sentir tan sol... Ella jugava amb el meu cor i el puto joc no s'acabava mai... Comences creient que et perdrà la bellesa llavors et topes amb l'amor Comences creient que et perdrà la bellesa fins que et trobes en l'amor.

RHYTMS DEL MUNDO

A finals de l'any 2006 va aparèixer el disc titulat "Rhytms del mundo" editat amb finalitats benèfiques doncs els guanys anaven destinats a Artists Proyect Earth (APE) dedicada a realitzar accions contra el canvi climàtic. Interpretat pels cubans The Buena Vista Social Club va donar-li so afrocubà a cançons d'ArticMonkeys, Franz Ferdinand, Coldplay, Kaiser Chiefs, U2, Radiohead, Maroon 5 i Sting entre d'altres. Un disc recomanable del que us deixo el video de la versió de la cançó Clocks del grup Coldplay

LOS MUNDOS DE CORALINE

L'any 1993, Henry Selick va dirigir la pel.lícula d'animacio The Nightmare Before Christmas atribuïda incorrectament per molta gent a un dels seus coproductors, el director Tim Burton.

Enguany, Selick ens porta un altra pel.lícula d'animació titulada Los Mundos de Coraline on el treball en 3D és més proper a les figures i moviments de l'anterior pel.lícula que a l'animació de la Pixar o de Dreamworks.

Una nena es sent sola i privada de les atencions del seus pares. A traves d'un petita porta a la paret se li obrirà un món millor, més divertit i atractiu. Però mai hi ha rés gratuït i Coraline ho descobrirà molt ràpid.

Basada en la novel.la de Neil Gaiman, aquesta pel.lícula explora les posibilitats de l'animació més moderna i esteticista al servei d'un conte angoixant, innocent i sinistre a la vegada.

MAN ON WIRE

Ahir dia 7 d'agost va fer 35 anys que l'equilibrista francès Philippe Petit va pasejar, sense cap més ajuda que una barra-contrapés, pel damunt d'un cable d'acer penjat entre les dues torres del Worl Trade Center.

Aquests fets van servir per rodar el documental titulat Man on Wire (home damunt del cable), dirigit per James Marsh i que va obtenir l'any passat un premi Oscar al millor documental.

Els 90 minuts de metratge es construeixen en base a entrevistes fetes en l'actualitat a Philippe Petit i el grup de persones que li van donar suport i també amb fotografies i enregistraments cinematogràfics del passat.

Petit és un home que demostra quan se l'entrevista que té el do de la paraula i de saber contar uns records i unes vivències. És per això que va aconseguir entabanar i seduir a un grup de persones, sense la colaboració de les quals no hagués estat posible.

Un paseig que perseguia el somni d'un home que es va fer realitat. I és així que l'equilibrista francès va arribar a dir mentre les torres estaven en construccció, que si ho feien era per tal que ell caminés pel cel des d'una torre a l'altra.

La funesta història de les Twin Towers, amb la seva destrucció l'11 de setembre de 2001, ha fet que aquella gesta no es pogui tornar a repetir mai més.

Petit, un inconformista que ens diu obertament que hem de tenir projectes i obrir nous camins cada dia per no repetir-nos.

TRUE BLOOD

En aquests moments s'està emetent als EUA, la segona temporada de la série de televisió True Blood realitzada per la productora HBO (Los Soprano, Sexo en Nueva York).

Un cop s'ha desenvolupat la sang sintètica què es pot trobar en botigues i bars, els vampirs han sortit dels seus taüts i molts pretenen integrar-se en la societat dels humans. La integració no és fàcil per part de cap dels dos grups, ni tots els humans veuen amb bons ulls als vampirs, ni tots els vampirs tenen vocació de canviar la sang humana per la sintètica.

Suki és una noia que viu amb el seu germà i la seva àvia en un petit poble del sud dels Estats Units, treballa de cambrera i té l'habilitat de llegir el pensament de les persones. En el bar coneixerà a Bill Compton, un vampir que vol integrar-se en la societat dels humans i al que Suki no pot llegir el pensament. Suki i Bill es sentiran recíprocament atrets, malgrat Suki, qui no ha tingut relacions sexuals amb homes, té molta por a iniciar una relació amb el vampir.

Una série d'assassinats, sang, les relacions sexuals compulsives del germà de Suki, esl hàbits dels vampirs i les drogues , són un escenari de fons de la plàcida vida d'aquest poble.

Una série força transgressora, amb un tractament estètic força destacat i no apta per a tots els espectadors.

NOUVELLE VAGUE

Aquesta banda francesa utilitza el nom d'un moviment cinematogràfic francès de la dècada de 1950.

Les seves cançons són versions d'antics éxits del moviment new wave amb arranjaments de bossanova i cantades per una càlida veu femenina.

El seu primer àlbum és de l'any 2004 i inclou cançons de Joy Division, The Clash i Depeche Mode entre d'altres.

El seu segon àlbum, Bande à Part del 2006, inclou versions entre d'altres del tema Blue Monday de New Order, The Killing Moon de Echo and the Bunnymen i Heart of Glass de Blondie.

Les seves cançon són utilitzades en spots publicitaris i bandes sonores de séries de televisió.

Us deixo un video de la cançó Eisbar d'un grup alemany de música electrònica de principis de la dècada dels 80 denominat Grauzone. Qui conegui la versió original veurà com Nouvelle Vague li ha donat totalment la volta a la cançó.

MORCHEEBA: EVERYBODY LOVES A LOSER

Morcheeba és un grup britànic que es va formar a Londres l'any 1995 i ha editat 10 àlbums fins avui, l'últim d'ells titulat Dive Deep a l'any 2008.

La seva música és relaxant i s'etiqueta com triphop o downtempo amb tocs de pop, blues, soul i rythm and blues. La seva factura musical explora els camins més agradables de la música electrònica.

Us deixo el video de la cançó Everybody loves a loser.

RAMIRO PINILLA: "SÓLO UN MUERTO MÁS"

Sancho Bordaberri és un llibreter que acaba de rebre d'una editorial la resposta negativa per a publicar el seu setzè llibre després que els altres quinze llibres anteriors hagin tingut el mateix resultat.

En el petit poble de Getxo és l'any 1945 i la postguerra presenta una formes de vida i alguns personatges propis de la época com els falangistes i els estraperlistes, no necesssàriament diferenciats.

Sancho, recorda que al poble encara hi ha un assassinat sense resoldre ocorregut deu anys enrera i pensa que les investigacions per descobrir un assassí poden convertir-se en un material absolutament literari.

Qui va voler matar als bessons Altube? Per cercar la resposta Sancho Bordaberri es converteix en Samuel Esparta, un nom manllevat de retalls de personatges del seus estimats autors de novel.la negra, Raymond Chandler y Dashiell Hammet.

El basc Ramiro Pinilla, que actualment té 86 anys, ens mostra una tècnica excel.lent per anar engalçant les peces d'una ficció en base a uns fets reals (en la novel.la) fins que t'arribes a plantejar sí la història va succeir o va poder succeir en un poble com Getxo o en algun altre poble mariner.

Ramiro Pinilla ha estat guardonat amb diferents premis literaris, els últims i més prestigiosos dels quals els va rebre l'any 2005 ( Premi de la Crítica atorgat per l'Associació Espanyola de Crítics literaris) i a l'any 2006 (Premi Nacional de Narrativa) per la seva trilogia "Verdes valles, colinas rojas".

KATY PERRY: HOT'N'COLD

Katy Perry és una cantant de pop-rock nascuda a Califòrnia que ens va portar al 2008 el seu primer i únic disc fins el moment titulat One of the Boys del qual s'han anat editant diferents senzills com per exemple la cançó Thinking of You que va arribar al número 1 del Billboard Hot 100 o la que porta per títol Hot'n'Cold de la qual us penjo el vídeo, farcit d'energia i ritme.

CENT ANYS DE LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA

Durant la setmana del 26 al 31 de juliol de 1909, la ciutat de Barcelona va veure com els obrers van fer-se els amos dels carrers construint barricades, cremant esglésies, convents i escoles religioses, desenterrant taüts de religioses dels cementiris que estaven encara instal.lats en els patis dels edificis religiosos entre d'altres mostres revolucionàries.

El caldo de cultiu d'aquest ample moviment social va unir diverses corrents com una revolta antimilitarista i anticolonial que protestava contra l'enviament de tropes militars a Marroc per defensar interessos com els del marquès de Comillas, propietari de mines africanes; un intent dels militants anarquistes per avançar cap a la revolució social; un moviment obrer que lluitava per defensar la recent creació d'escoles laiques, modernes, mixtes i accesibles que beneficiaven l'educació dels seus fills (destaca la figura de mecenatge de Francisco Ferrer Guardia qui va ser executat als fosats del Castell de Montjuïc acusat injustament de ser un dels principals instigadors de la revolta).

L'escriptora Dolors Marín, autora del llibre "La Semana . Trágica Barcelona en llamas , la revuelta popular y la Escuela Moderna", escriu en el número de juliol de la revista La Aventura de la Història un article sobre aquesta qüestió i que acaba amb un paràgraf contundent que ens ha de fer reflexionar com a poble:

"Los huelguistas pretendían que el resto de la Península les imitara, pero los refuerzos no llegaron, al contrario. Las ideas de los revolucionarios no se escucharon, ya que el Gobierno se apresuró a explicar que lo que en Barcelona estaba teniendo lugar era una revuelta separatista".

Fotografia: Oli del pintor Ramón Casas.