diumenge, 22 d’agost de 2010

SCISSORS SISTERS: RUNNING OUT

Fa escasament dos mesos es va editar el tercer àlbum d'estudi del grup nordamericà Scissors Sisters, els quals actuaran a Barcelona el proper 8 de novembre, a la sala Razzmataz.
El disc és una continuïtat del seu estil musical a cavall del glam i l'electropop (manifesten que estaven cansats de tanta música indie) i compta amb la producció de l'anglès Stuart Price, per la qual cosa està més que assegurat el ball.
El cantant del grup segueix utilitzant el falset a l'estil dels Beeges que és una característica del grup, malgrat se n'aparta completament en temes com Running Out (us deixo l'audio). La modulació de la veu del cantant és diferent en les diferents cançons i on, per cert, apareix molt poc la veu de la cantant Ana Matronic.
Globalment un àlbum força rodó, amb bons temes com Invisible Light, Shin Tight, Running Out o Fire with fire.

PUBLICITAT AMB ANIMALS

A Catalunya s'ha aprovat recentment una llei, a conseqüència de la tramitació parlamentària d'una iniciativa legislativa popular, que suposa la prohibició a partir de l'any 2012 de la celebració de curses de bous.
Existeix també un cert debat sobre la utilització en general d'animals en espectacles, sobre tot animals salvatges en captivitat, que ha arribat a que alguns ajuntaments catalans han prohibit en els seus municipis els espectacles de circ que utilitzin animals en captivitat.
D'altra banda, però, la utilització d'animals que parlen i es comporten com els humans es amplament acceptada en el món del cinema d'animació i no és gens difícil veure també la utilització d'animals en spots publicitaris.
Us en deixo dos que em semblen força aconseguits, un d'ells de la cervesa brasilenya Brahma basat en les curses de bous i l'altre, d'un concesionari nordamericà d'automòbils, que propugna un peculiar sistema antirobatori per a vehicles (feu-ne doble click, doncs no es carrega bé). Seran aquests anuncis peces de filmoteca d'aquí 100 anys?

diumenge, 1 d’agost de 2010

TOY STORY 3

Diu el refrany castellà "segundas partes nunca fueron buenas". I les terceres, em pregunto?
La saga d'animació Toy Story dels estudis Pixar ha anant augmentant el llistó en cadascun dels seus lliuraments i deixa un llistó elevadíssim per al cinema d'animació en la cloenda i estic convençut que guanyarà l'Òscar a la millor pel.lícula d'animació en la propera edicio d'aquests premis cinematogràfics.
Dirigida per Lee Unkrich (Monstruos SA i Buscando a Nemo) arriba 11 anys després de la seva segona part. Andy ja ha complert 17 anys i es prepara per anar a la Universitat. Que es suposa que ha de fer un adolescent amb les joguines de la seva infantesa? Tirar-les a les escombreries? Empaquetar-les en una caixa i deixar-los en un traster, per recuperar-les més tard en un acte de nostàlgia? Donar-los a algú que els hi doni una segona oportunitat?
Amb aquest punt de partida, la pel.lícula no et deixa un minut de descans gràcies al seu virtuosisme tècnis; al seu humor, irònic i en alguns moments càustic; la seva trepidant acció i les aventures dels personatges; la bondat i solidaritat, però també la maldat i l'egoïsme d'algunes joguines (com els humans, no?); la seva fluidesa narrativa.
Crec que la pel.lícula no defraudarà a cap espectador amb capacitat de fer una lectura adulta a les aventures i desventures d'uns personatges infantils i absolutament entranyables.
Com diria Buzz Lightyear: Fins a l'infinit... i més enllà!

MORCHEEBA: BLOOD LIKE A LEMONADE

Aquesta banda britànica sempre ha destacat per comptar amb un estil propi, barreja de trip hop, pop, blues, i que ha anat modificant-se al llarg del temps des dels seus inicis a l'any 1996 amb l' àlbum Who can you trust?
Al mes de juliol han tret al mercat el seu setè àlbum titulat Blood lide a Lemonade, que ha suposat el retorn de la seva cantant Skye Edwards(després d'haver abandonat el grup fa 7 anys) i també, a la vegada, a les essències musicals dels seus orígens.
Les deu cançons de l'àlbum (45' de durada total) són variades des del punt de vista musical, amb predomini del trip hop, amb samplers, guitarres (Mandala i Iam the Spring), armònica (Mandala), bombo (Cut to the Bass), scratchings (a Cut to the Bass) i tambals (Beat of the Drum).
Us deixo el video de la cançó que dona títol al disc i que segurament és la més comercial.

L'ESCRIPTOR: L´ÚLTIM THRILLER DE ROMAN POLANSKI

Qui diu que amb l'edat tot es perd? Roman Polanski va dirigir amb un resultat més que notable, aquesta pel.lícula amb 76 anys (immers en els problemes judicials derivats de la tramitació d'una antiga sol.licitud d'extradició als Estats Units per atendre una acusacio de l'any 1978 d'haver mantingut relacions sexuals amb una menor de 13 anys) i que li va permetre guanyar l'Os de Plata al Millor Director en la última edició del Festival de Berlín (recompensa a la seva llarga carrera cinematogràfica?).
Un escriptor (Ewan Mc Gregor) accepta , per indicació del seu agent literari, acabar les memòries de l'ex primer ministre de Gran Bretanya, Adam Lang (Pierce Brosnan) que estava escrivint un ajudant del polític que va morir en circumstàncies estranyes. L'escriptor agafa un vol per anar a la casa situada a la costa Est dels Estats Units on està Adam Lang per començar l'encàrreg i on descobrirà secrets perillosos de la política.
Amb un guió i un montatge clàssic, aquest thriller amb tocs que recorden al gran mestre Alfred Hitchcock, ens sumergeix en una teranyina de la que és difícil escapar, amb personatges terbols amb interessos amagats i que coincideixen amb els de les altes estructures del poder polític. (perquè sempre acabaran sent de tipus econòmic?).
En alguns aspectes m'ha costat no veure en el personatge d'Adam Lang, salvant és clar les llicències de la ficció, un cert record de l'ex primer ministre britànic Tony Blair, entregat com l'expresident espanyol Jose Maria Aznar, als dictats del President dels Estats Units George Bush, marioneta a la seva vegada dels interessos econòmics de la indústria militar dels Estats Units.
A més a més, veient la pel.lícula, a un li costa poc imaginar com pot ser la vida diària i els mitjans de vida a l'abast d'un ex-president d'un país.
Nota personal: 7
Nota filmaffinity: 7