diumenge, 21 de febrer del 2010

L'ADDICCIÓ A LA LECTURA

Segons la Federació de gremis d'editors d'Espanya, Catalunya va ser l'any 2007, la segona comunitat autònoma en percentatge de lectors freqüents.
L'estudi s'ha realitzat sobre població major de 14 anys i la primera comunitat lectora ha estat la Comunitat Autònoma de Madrid (65,7 %) i la última del rànking va ser Extremadura (49,5 %).
Tots els estudis basats en enquestes s'han de llegir d'una forma relativa, doncs en aquest cas considero que es fàcil obtenir un biaix en les respostes, doncs no és el mateix que et pregunten si llegeixes, on potser molts voldran quedar bé davant l'entrevistador, que la pregunta sigui si consumeixes alcohol o drogues, on de ben segur hi haurà una major ocultació en les respostes.
Aquestes xifres tan elevades de lectura, no m'acaben de lligar amb altres xifres com són les audiències de la televisió o la mitjana d'hores que es dediquen a mirar aquest mitjà. Quan es llegeix doncs?
Us deixo un video de El Programa de Jose Mota que fa una paròdia del programa Callejeros sobre l'addicció a la lectura dels nostres joves.

divendres, 19 de febrer del 2010

RICHARD HAWLEY

La paraula crooner és un terme anglès amb orígen als EUA que fa referència a un determinat tipus de cantant de balades.
L'ús d'aquest terme solia ser despectiu en els seus inicis i per això molts cantants fugien d'aquesta etiqueta. Es consideren crooners cantants com Frank Sinatra, Tonny Bennet, Dean Martin o Tom Jones, passant pels actuals Michael Bublé o Jamie Cullum, o d'altres més alternatius com Nick Cave, Jarvis Coker, un del fundadors del grup Pulp o Morrissey, fundador de The Smiths.
Un dels cantants considerat com a crooner actual és l'anglès Richard Hawley, nascut a Sheffield, ex guitarrista també del grup Pulp i actualment interpret en solitari que compta amb 5 àlbums en el mercat.
Aquesta setmana ha estat a Espanya per actuar a Múrcia, Madrid, A Coruña i Barcelona i presentar el seu últim disc titulat True Love's Gutter.
Us deixo un video de la cançó Tonight the streets are ours del seu àlbum Lady's Bridge de l'any 2007.

dimecres, 17 de febrer del 2010

INVISIBLE

A finals del 2009 es va publicar al nostre país la última obra de l'escriptor nordamericà Paul Auster que es titula Invisible.
A Auster li trobo certes similituds a Woody Allen. Ambdós són nordamericans d'èxit molt reconeguts a Europa; ambdós fan incursions en altres móns creatius que no són el propi, Allen en la literatura i la música i Auster en el cinema; són autors prolífics amb un bon ritme de producció; tenen móns absolutament personals en els quals sempre troben nous enfocaments; finalment, ambdós m'agraden i els segueixo sempre.
Adam Walker és un jove aspirant a poeta que estudia a la Universitat de Columbia. En una festa coneix a un professor universitari francès, Rudolf Born i a la seva parella, Margot. Un fet violent marcarà la vida de tots tres personatges.
Ambientada en temps diferents, entre l'any 1967 i l'any 2007, i a llocs com Nova York, París i fins i tot una petita illa del Carib, els fets que visqueren tots els personatges semblen diferents segons quina sigui la persona que els narra. Quina serà la veritat? Hi ha fets a la vida que ens poden condicionar tota la resta dels nostres dies? Els nostres records són un reflex de la realitat o són reinvencions imperfectes del nostre passat?
Auster em torna a agradar molt en aquest llibre, després de Un home en la foscor, que considero una obra carent d'interès. Un Auster que té una excelent tècnica literària en combinar les narracions en primera i tercera persona i la utilització de salts en el temps, cap endavant i cap endarrera.
La major part de nosaltres tenim una part invisible per la resta de persones. Al final dels nostres dies, cada cop potser som d'alguna manera més invisible.
"Al cap de dos dies, m'havia trobat en Born al West End, i quan em va explicar la reacció d'ella després de coneixe'ns a la festa, els meus sentiments per ella van començar a canviar. Pel que semblava, li queia bé i estava preocupada pel meu benestar, i quan et diuen que a una persona li caus bé, la teva resposta instintiva és que ella et caigui bé a tu."

diumenge, 14 de febrer del 2010

ENIGMA I L'EIVISSENC

Enigma més que un grup, podríem dir que ha estat un projecte musical liderat per Michael Cretu, alemany d'orige romanès que viu des de fa molts anys a Eivissa.
Tots els títols de les seves cançons estan en anglès menys el d'una cançó que té un títol castellà, La Puerta Del Cielo i que pertany al seu disc Seven Lives Many Faces publicat l'any 2008.
El curiós, però, és que la lletra d'aquest tema està interpretada per la cantant Malgalida Roig en eivissenc, subdialecte del català balear.
M'agradaria saber perquè el Sr. Cretu es va quedar a mitges amb l'eivissenc.
Allà dins es canal
En es peu da sa muntanya
Pareix que es senten picarols
Suau si es mou sa manada.
Dins es canta des riquets
I es mussol crida sa calma
I aquella olor que em pareix
De sa palla humilada.
Es canta des riquets
I es mussol crida sa calma
I aquella olor que em pareix
De sa palla humilada.
Allà davall dins es canal
En es peu da sa muntanya
Pareix que es senten picarols
De sa palla de sa palla humilada.

dissabte, 13 de febrer del 2010

30 SECONDS TO MARS

30 seconds to Mars és un grup de rock estadounidenc amb tres àlbums al mercat (30 seconds to Mars -2002-, A beautiful lie -2005- i This is a war -2009).
Aquest grup va ser creat pels germans Jared i Shanon Leto. Jared a banda de cantant i guitarrista del grup també ha de fet d'actor en pel.lícules com Alejandro Magno d'Oliver Stone o American Psycho de Paul Allen entre d'altres.
En moure's pels cercles de Hollywood no és estrany que tingués una relació sentimental amb diferents actrius com Cameron Diaz, amb qui va estar unit durant cinc anys o Scarlet Johanson.
Una de les curiositats del seu últim àlbum és que té 2.000 portades diferents. El grup va demanar als seus fans que els enviessin fotografies d'ells mateixos i en va seleccionar 2.000 que ha utilitzat per canviar part de la portada.
Us deixo el video de la cançó A beatiful Lie que dona títol al seu segon àlbum i que va ser rodat a Groenlàndia. Un poc més de fred per aquest hivern.

divendres, 12 de febrer del 2010

NOU DISC DE SADE: SOLDIER OF LOVE

Després de 10 anys sense treure cap nou disc (l'últim es va editar l'any 2000 i portava per títol Lover's rock), la cantant d'orige britànic-nigerià Helen Folasade Adu, coneguda internacionalment com Sade ha tret aquesta setmana al mercat un nou disc titulat Soldiers of Love.
Amb deu cançons força treballades, la cantant Sade és fidel al seu estil malgrat s'aparta dels ritmes de les produccions que la van consagrar durant la dècada dels vuitanta, gràcies a arranjaments musicals més subtils però força treballats i un to que m'ha semblat més melangiós i madur.
Us deixo una de les cançons que més m'ha agradat i que es titula In Another Time.

You'd be suprised girl Soon they'll mean nothing to you They'll fall into their brew And take down some of the boys with them too

There's nothing Nothing that you have to do In another time girl Your tears won't leave a trace In another time girl In another place

You've been down girl Their whispers are hailstones in your face You're so tired of waiting For something to change

They don't know what to do with Something so good That you wouldn't hurt them You wouldn't hurt them if you could

One of these days They're gonna fall into their brew And they'll know exactly what they did to you Darling I just want you to know

Your tears won't leave a trace In another time girl In another time girl In another place

Darling I just want you to know Your tears won't leave a trace In another time girl

In another time girl

A TERRA HOSTIL

Si la Segona Guerra Mundial i la Guerra del Vietnam ens han deixat molts de títols cinematogràfics, no podem dir el mateix de la primera guerra del Golf, ni tampoc de la guerra d'invasió d'Irak.
Aquesta guerra encara és una mena de tabú a la societat estadounidenca, ja que se n'ha escrit poc, se l'ha estudiat encara menys i ha deixat moltes poques imatges als mitjans de comunicació.
La directora Kathryn Bigelow, ex-exposa de James Cameron i amb qui competirà a l'edició dels Oscars d'enguany, entre d'altres, en els apartats de millor pel.lícula i millor director, va rodar a Jordània i Kuwait aquesta pel.lícula d'acció bèlica sobre l'Irak.
Una unitat d'élit d'artificiers de l'exércit estadounidenc treballa cada dia en accions de desactivacio d'artefactes explosius enmig de la mirada recelosa de la població de Bagdad.
La pel.lícula, rodada com un fals documental, presenta una acció rera acció per fer-nos espectadors del dia a dia d'aquests soldats, veure les seves pors, les exhibicions de valentia com a mida de la masculinitat entre homenots, i fins i tot, l'addicció d'alguns al risc quan t'enfrontes a situacions de vida o mort.
Qualsevol persona, qualsevol cadàver, qualsevol vehicle, qualsevol lloc i qualsevol objecte poden ser bombes potencials.
És posible tornar a adaptar-se a la vida real després d'haver viscut aquestes condicions extremes lluny del teu entorn natural?
La directora no es posa del cantó de cap dels bàndols, ni exalta l'acció bèlica, ni s'alinea amb el pacifisme, com si volgues ser una asèptica i desapasionada notària d'uns fets que, a banda dels videojocs, també són viscuts per persones reals, en aquest cas soldats dels Estats Units, a qui el seu país acabarà amagant sota la catifa.
Nota personal: 7
KKK

dissabte, 6 de febrer del 2010

AVATAR

Una de les accepcions de la paraula avatar és "descens d'una deïtat a la terra i la seva encarnació en un home o un animal".
Amb aquest títol, Joan Cameron ha tornat com a director a les pantalles de cinema després del gran èxit de Titanic a l'any 1997. El seu retorn ha suposat trencar amb l'históric récord de recaptació que tenia la seva pel.lícula anterior i aconseguir 9 nominacions per als premis Òscar.
L'Acadèmia del cinema dels Estats Units acostuma a premiar els directors que contribueixen positivament a l'engreix de les arques de les empreses gràcies als èxits de taquilla. No sorprenen, per tant, les seves nominacions i si a més afegim la utilització de la nova tecnologia en 3D encara sorprenen menys.
Aquesta tecnologia és una aposta de la indústria del cinema per a lluitar contra la pirateria i el reconeixement a la pel.lícula potser una indicació de com pot evolucionar el món del cinema. Recomano veure aquesta pel.lícula en 3D i suportar la incomoditat de portar les ulleres especials que es necessiten.
Jake és un marine paraplègic que és escollit per a substituir al seu germà mort en el projecte Avatar al planeta Pandora. Aquest projecte pretén facilitar l'apropament cultural dels humans als nadius del planeta amb finalitats econòmiques.
Els nadius viuen en contacte espiritual amb la mare natura, els animals, els arbres, les plantes i els membres del seu propi clan i tenen valors com el respecte a l'entorn, el culte als seus avantpassats i la pràctica d'una religiositat primitiva. En canvi, els valors de la major part dels humans són molt diferents: l'ambició, l'explotació dels recursos minerals sense mirament per la natura, l'etnocentrisme cultural i la tecnologia com a extensió del poder capitalista.
L'ecologia, la importància de l'amor, la col.lectivitat com a suport a les necessitats individuals i l'harmonia amb la natura, se'ns presenten nues, simples, gairebé infantils, buscant l'emotivitat més bàsica de l'espectador. L'embolcall és un món oníric construït amb tecnologia que combina de forma perfecta personatges reals amb personatges d'animació.
Una història simple al servei de l'espectacle visual. Però quin espectacle!
Nota filmaffinity: 7,9
Nota personal: 7,5