dimarts, 30 de setembre de 2008

LA VERGE DE FOUQUET

Llegeixo un conte de l'escriptor basc Anjel Lertxundi que es titula "Berlín no queda tan lluny" basat en el quadre Verge amb nen de l'anomenat díptic de Melún, obra del pintor francès Jean Fouquet (1415-1481).
Fouquet és un pintor a cavall entre el gótic i el renaixement molt influït per l'escola flamenca (Van Eyck) i el quatroccento italià, país on va va conèixer diferents autors d'aquesta corrent pictórica (es creu que podria haver colaborat directament amb Fra Angelico).
A banda del domini del color, Fouquet destaca per la minuciosa i estudiada composició tècnica dels seus quadres basada en els cercles, polígons regulars i la utilització del número auri.
Es diu que en aquest quadre, la verge és el retrat fidel d'Agnes Sorel amant del rei francés Carlos VII qui va ser famosa entre la cort per la seva promiscuïtat sexual.
La part del díptic que apareix a la fotografia es pot veure en el museu d'art antic de la ciutat belga d'Amberes i l'altra part, on està agenollat Étienne Chevalier, secretari del rei, està al Museu Nacional de Berlín.
La verge tocada amb una corona de perles, sosté al nen en braços rodejada de sis monocroms angels rojos (color habitual del demoni) i tres més de color blau. De les onze mirades del quadre, totes miren a llocs diferents i tan sols el nen sembla mirar cap un racó de l'exterior del quadre. La verge, amb un plantat pit nu, que sembla no interessar gens al nen, té una mirada freda i una actitud poc carinyosa cap aquest.
Una obra mestra de la pintura.

dilluns, 29 de setembre de 2008

EL TREN DE LES 3:10

Yuma és una ciutat de l'estat d'Arizona als EUA fundada l'any 1864 que compta actualment amb prop de 200.000 habitants i que va ser una ciutat de referència durant la conquesta de l'oest nordamericà del segle XIX per disposar d'una presó que tenia la fama de que ningú es podia escapar d'ella i que va tenir entre els seus murs alguns dels criminals més famosos del vell Suroest entre l'any 1875 i l'any 1909 (dades históriques apunten a que tan sols vint-i-set presos van aconseguir escapolir-se).
James Mangold (A la corda fluixa, Identitat, Kate & Leopold) ens presenta aquest western que és remake d'un altra pel.lícula dirigida l'any 1957 per Delmer Daves.
Dan Evans (Christian Bale), invàlid de la guerra de secessió nordamericana, viu amb la seva família en un ranxo enmig de greus problemes econòmics. La captura del famós atracador Ben Wade (Russell Crowe) després de l'assalt a una diligència blindada propietat de la Southern Pacífic que construeix el ferrocarril cap l'Oest farà que Dan vegi l'oportunitat de guanyar uns bons diners en formar part d'un grup que ha de custodiar al presoner i portar-lo a la ciutat de Contention, a dres dies de viatge, per pujar-lo al tren de les 3:10 que va a Yuma, capital on es s'ha de jutjar i empresonar el bandoler.
El camí fins Contention no serà gens fàcil, doncs seran seguits de prop pels membres de la banda de Ben Wade i per fer drecera, hauran de passar per una zona controlada per indis guerrers.
Un bon western, ple d'acció, amb personatges rocallosos que viuen en uns nous territoris no massa adaptats a les essencials necessitats humanes, ben rodada, que et manté en tensió i compta amb un interessant duel interpretatiu dentre dos personatges enfrontats per les circumstàncies del present i que es comporten d'acord com són, i no són un altra cosa que productes de les pròpies experiències dels seus passats.
Molt bona (****)

diumenge, 28 de setembre de 2008

ENS HA DEIXAT UN MÍTIC ACTOR

Avui hem conegut la notícia de la mort de l'actor, director i productor Paul Newman als 83 anys. Amb gairebé seixanta pel.lícules interpretades, els seu atractiu físic i els seus ulls blaus van deixar enamorades a moltes dones de finals del cinquanta, seixanta i setanta.
A més d'un gran actor, es considera que ha estat un gran senyor amb una important consciencia social, doncs ha promogut diverses fundacions, d'entre les quals destaquen els campaments d'estiu Hole in the Wall, gratuïts i destinats a nens amb malalties greus.
En pau descansis. Has deixat al teu darrera un bon llegat.
video

dissabte, 27 de setembre de 2008

ELS VIKINGS

La primera pel.lícula que vaig veure a la pantalla gran del cinema va ser aquesta pel.lícula de l'any 1958 (enguany se'n compleixen cinquanta anys des de la seva estrena ) que va ser dirigida pel director nordamericà Richard Fleischer autor entre d'altres de pel.lícules com 20.000 legües de viatge submarí (1954), Viatge al.lucinant (1966) o Tora! Tora! Tora! (1970).
Ambientada entre els segles IX i X, els vikings són un poble guerrer que viu en unes inhóspites i estérils terres al nord d'Europa, barbuts, amb costums brutals, creences religioses paganes (Odín és el seu Déu i el Wahala el seu cél en el qual no s'entra si no es mor amb una espasa a la ma) i dedicats a assetjar i saquejar les costes d'Anglaterra, en aquella época conformada per diferents territoris amb diferents reis.
En un d'aquesta atacs un d'aquests reis anglesos és mort i la seva esposa queda embarassada del rei vinking Ragnar (es sobreentén que fruit d'una violació). En pujar al tro un cosí del rei difunt, el futur naixement d'aquest fill de reina s'ha d'amagar per qüestions successories i per això és abandonat.
Als fiords de Noruega on està rodada part de la pel.lícula i on viuen els vikings viu Einar interpretat per Kirk Douglas. En una baralla, Einar perd un ull i queda molt desfigurat. Qui li causa aquestes ferides? Doncs un falcó llançat contra ell per aquell nen anglés abandonat que ara és un esclau adult, Eric, interpretat per Toni Curtis. L'odi entre aquests personatges serà intens al llarg de tot el metratge.El rei viking Ragnar, assessorat per un traïdor anglés, farà una incursió en terres angleses per capturar a Morgana, interpretada per Janet Leigh (en aquell moment esposa de Tony Curtis a la vida real) que un cop portada a terres vikingues podrà ser objecte de petició d'un rescat.
Però ves per on que tant Eric com Einar (fills del mateix pare sense saber-ho) s'enamoraran de la mateixa dona, Morgana...
Pel.lícula d'aventures al vell ús, d'aquella manera de contar històries que ens distreia quan erem petits asseguts davant Televisió Espanyola els dissabtes per la tarda.
A banda de la força en què està rodada, amb acció, baralles i escenes brillants com la dels vikings conquerint el castell del rei anglès i la emotiva final, destaca la banda sonora de Mario Nascimbene.
Bona (***)
(Entrada comuna amb el blog col.lectiu http://cinema-classics.blogspot.com/).

divendres, 26 de setembre de 2008

26-S: HOMENATGE A L'ESCIPTOR GERARD VERGES

Avui dia 26 de setembre a l'Auditori Felip Pedrell es celebrarà un homenatge a l'escriptor tortosí Gerard Verges en reconeixement a la seva obra i en el programa Lletre ebrenques d'Antena Caro s'emetrà un programa dedicat exclusivament a n'aquest autor.
El company Emigdi Subirats ens ha invitat com a blocaires ebrencs a sumar-nos a l'esdeveniment penjant un poema d'en Vergés. Aquest és un fragment que m'agrada de l'obra "l'ombra rogenca de la lloba":
"...
Tot comença amb un aire divertit, tot comença amb un aire d'esperança tan Verd com les destrals dels llenyataires, tan Roig com les sotanes dels canonges, tan Blanc com les membranes dels insectes. Però l'home és més fràgil que la rosa. Tot i així —cal tenir-ho molt present— a ma vida privada no l'afecten la còpula ancestral de les tortugues ni les reserves d'or dels bancs suïssos. Trio el menú: vedella amb moixernons; i un priorat; i un suc de mandarina. —Què més vol el senyor? —Tranquil·litat. Vull morir dolçament com les acàcies que arriba abril i no rebroten. Vull... (Bull l'olla al foc com deu bullir l'infern.)
..."

dissabte, 13 de setembre de 2008

AMERICAN BEAUTY

Hi ha tanta bellesa en el món...
El director Sam Mendes va dirigir l'any 1999 aquest àcid retrat d'una família de classe mitjana, matrimoni amb filla adolescent, que viu en un típic i tranquil barri residencial de grandioses unifamiliars construïdes en amples parcel.les ajardinades.
Una veu en off, la de Lester, interpretat per Kevin Spacey, ens indica al principi de la pel.lícula que en menys d'un any estarà mort, malgrat en aquell moment encara no ho sapigue i que en certa manera ja està mort.
Perquè? La seva mort és interior. La seva estructurada vida mostra uns perfectes signes exteriors de perfecció (bon barri, bona casa, bon jardí, bons cotxes, bones feines, éxit econòmic en definitiva). Però en la intimitat la ronya de la infelicitat, com si d'una plaga es tractés, s'ho està menjant tot. La parella no gaudeix d'una bona comunicació, no tenen relacions sexuals, i viuen en una frustració interna pels límits al desenvolupament de la pròpia personalitat que sovint s'autoimposen els membres d'una parella.
La relació amb la seva filla adolescent, Jane (Thora Birch) tampoc és per tirar-hi cohets. Sense l'existència d'una comunicació real, una família no és una entitat pròpia sinó la suma de tres individus.
La bonica amiga de Jane, Angela, desvergonyida i en aparença alliberada sexualment provocarà en Lester l'aparició de la famosa crisi dels quaranta. Però Angela tampoc és en realitat com aparenta ser.
Els nous veïns que arriben al barri, un matrimoni amb un altre fill a les acaballes de l'adolescència també tenen fosca ronya per tapar. El pare exmilitar és un homòfob radical. Tindrà alguna cosa que amagar?
Premiada amb cinc Oscar l'any 1999 (Pel.lícula, Director, Actor principal, Guió original i fotografia) i sis premis BAFTA va ser una pel.lícula que va conciliar de forma favorable tant a la crítica com el públic.
Una excel.lent fotografia satura en diferents escenes d'un roig intens les roses que cultiva Carolyn (Annete Bening) en el seu jardí. Roses que Lester desfulla en centenars de pétals perfectes en les seves oníriques i calentoses visions. Roses roges perfectes i artificials, en un exacte símil dels personatges.
Hi ha tanta bellesa en el món...o potser no tanta. No us en refieu de les aparences.
(****)Molt Bona
(Aquesta entrada també es va editar ahir en el blog col.laboratiu de cinema http://cinema-classics.blogspot.com/2008/09/american-beauty.html impulsat per l'incansable Gustau Moreno).

dimecres, 10 de setembre de 2008

CHE, L'ARGENTÍ

Ens ha arribat aquesta primera part (per imperatius comercials de durada la pel.lícula se'ns presentarà dividida en dues parts) d'aquest biopic sobre Ernesto Che Guevara.
Coproduïda entre França, EUA i Espanya, el director Steven Soderberg (Ocean's Eleven; Erin Brokovich; Sexo, mentiras y cintas de video) ens narra gairebé un diari de campanya militar en un format proper al documental. Amb ritme pausat, la càmera es situa totalment fóra dels personatges, sense espais per a la instrospecció psicològica ni la valoració política o ideològica.
El Che se'ns presenta en aquesta primera pel.lícula com un líder libertari antiimperialista que en companyia dels germans Castro i el moviment revolucionari 26 de juliol pretenen alliberar el poble cubà de la dictadura d'en Fulgencio Batista.
M'ha agradat:
  • Les interpretacions de Benício del Toro (Che Guevara) i Demian Bichir (Fidel Castro).
  • El retrat fred i asèptic del personatge.
  • La omnipresència del tabac, ja que molts personatges fumen habans gairebé a tota hora doncs no hem d'oblidar que està ambientada en els anys cinquanta i seixanta a l'illa de Cuba.
No m'ha agradat:
  • La veu aflautada del personatge de Fidel Castro (pocs coneixem la veu original del Che Guevara, però gairebé tothom coneix la veu del líder cubà).
  • La pel.lícula no presenta certs aspectes obscurs del Che que alguns biografs apunten cap el seu autoritarisme i la comissió de certs assassinats innecessaris.
  • Malgrat el director pretén l'objectivitat cap el personatge, l'obsessió del personatge per la justícia ens acaba provocant una imatge totalment positiva.
  • Ens queden caps sense lligar com per exemple quina era la relació del Che amb la seva esposa i el fill que havia deixat a Méxic mentre estava en campanya o la consumació de la relació afectiva amb la guerillera Aleida March qui seria la seva futura esposa.

(***)Bona