dijous, 31 de juliol de 2008

BIG COUNTRY: VINT ANYS ENRERA.

Avui Manel Zaera ha fet una entrada amb un video per recordar una canço del grup "The Alarm" la qual li recorda molts bons moments i fins i tot es va poder escoltar el dia de celebració de la seva boda.
En un comentari al post, Brian Cutts, ebrenc 100 % amb permís de les arrels, ha parlat d'un altre grup musical que es deia Big Country.
Me n'he anat immediatament al youtube i he escoltat diferents videos d'aquest grup escocès que va començar a caminar l'any 1981 sota el lideratge de Stuart Adamson. L'últim disc del grup, titulat Come Up Screaming, va sortir al mercat l'any 2000. L'any següent, el seu lider i cantant, va aparèixer mort en una habitació d'un hotel de Hawai.
Nosaltres, afortunadament, estem aquí i vam passar la nostra joventut amb música com la d'aquest grup. Ara fa vint anys que aquest grup va actuar en directe a Moscou quan encara no havia caigut el mur de Berlín. El video és un homenatge al difunt cantant i un recordatori per tots aquells que fa vint anys vam "viure" la cançó "Broken heart (13 valleys)".

diumenge, 20 de juliol de 2008

INTO THE WILD: SOMNIS ADOLESCENTS

Traduïda en el nostre país com "Hacia rutas salvajes", aquesta pel.lícula dirigida pel també actor Sean Penn es basa en la història real de Cristopher McCandless qui, un cop acabats els seus estudis unversitaris, dóna tots els seus estalvis a una ONG, sense dir rés a la seva família se'na va de casa amb una motxilla a l'esquena i el seu vell cotxe cap a la recerca de l'harmonia amb la natura, en un periple épic que acabarà a les terres solitàries d'Alaska, més enllà dels territoris del Yukón.
Durant dues hores i mitja veurem l'evolució interior del personatge, amb una progressiva maduració que arribarà quan ja serà tard.
M'ha agradat:
1) La interpretació d'un jove Emile Hirsch, amb un gran paper que no desaprofita i que ve acompanyada d'una coherent transformació física produïda per una evident pérdua de pes. També mereixen destacar-se, encara que breus, el papers del pare del personatge, William Hurt, i d'un adorable ancià Hal Holbrok qui va rebre una nominació als Oscar com a millor actor de repartiment (al final li va prendre la cartera l'espanyol Javier Bardem).
2) El tractament visual de la pel.lícula amb paisatges majestuosos com són el canyó del riu Colorado o els espais oberts d'Alaska. La pel.lícula també va ser nominada als Oscars pel seu muntatge.
3) La banda sonora molt ben ensamblada amb la naturalesa de la pròpia història, del músic Eddie Veder, més conegut per ser el líder del grup de rock Pearl Jam i que va rebre un Globus d'or per aquesta pel.lícula com a millor cançó original.
No m'ha agradat:
1) La profusió de rétols insertats a la pel.lícula, ja sigui per marcar blocs o per remarcar textos literaris.
2) La seva excessiva durada (140 minuts) doncs crec que la història es pot explicar sense alterar el seu ritme amb uns més raonables 120 minuts ("Lo bueno si breve, dos veces bueno").
3) Una lectura possible que és la de que el rebel que tots portem més o menys en el nostre interior (i el propi director també) és bo posar-lo a treballar mitjançant l'expréssió artística, dis-li cinema, dis-li música (dis-li blog), però posar-lo a treballar en la vida real és de rucs.
(***)Bona

divendres, 18 de juliol de 2008

CUT COPY: SONS DE BALL AUSTRALIANS

El grup australià Cut Copy va començar la seva singladura l'any 2001 i ha tret al mercat dos discs de llarga durada i tres EP's.
El seu últim disc és d'enguany, es titula In Ghost Colours, ha estat número 1 a Austràlia i s'està escoltant de forma minoritària al nostre país.
La seva música està influïda per la música post punk i new wave de la dècada dels anys 80 i pertanyen a un format de grups que fan música electrònica de ball però utilitzen també instruments musicals com les guitarres, el baix o la bateria (The Presets, New Young Pony Club o Midnight Jugernauts). Us els aniré postejant.
Solen també fer de DJ's i és digne d'escoltar el recull Fabriclive 29 emparat pel famós club de ball The Fabric a Londres.
Us deixo la cançó Light &Music.

diumenge, 13 de juliol de 2008

MIRANDA: ELECTROPOP ARGENTÍ

El grup Miranda ha ampliat la seva difusió a Espanya a partir de posar la música a la série argentina de televisió Lalola que s'està emetent al canal Antena3TV.
Són un quintet d'electropop argentí (melodramàtic afegeixen ells mateixos) que va començar l'any 2001. Des de llavors han tret al mercat 3 discs originals de llarga duració, 1 disc en directe i un EP, homenatge musical a les telenoveles sudamericanes. L'últim disc és de l'any 2007 i es titula "El disco de tu corazón". En els seus discs han colaborat autores musicals com Julieta Venegas i Alaska.
Us deixo el video de la cançó Enamorada, obertura musical de la série Lalola.

dimarts, 8 de juliol de 2008

L'EXTERMINI DELS ROMANOV

Sota aquest títol acabo de llegir un article del periodista i historiador Luis Reyes en el número de juliol de la revista La Aventura de la Història.
El dia 18 d'aquest mes, farà 90 anys del magnicidi de la família Romanov. Nicolas, l'últim zar de Rússia, la seva esposa la zarina Alexandra, l'hereu Alexis i les quatre filles duqueses, Olga, Tatiana, Maria i Anastàsia, junt alguns servidors com el doctor Botkin, el cuiner Ivan, el valet Alexei i la donzella Anna, fan ser assassinats a trets i a sang freda, a mans del Soviet dels Urals que seguia ordres del mateix Lenin, en una nit d'estiu a un sòtan de la casa Ipatev de la ciutat d'Ekaterimburg.
Per esborrar aquesta família de la història els seus cadàvers van ser destrossats per l'explossió d'unes granades en un pou d'una mina i les restes cremades amb petroli i desfetes amb àcid sulfúric. Les últimes despulles van ser enterrades en un bosc.
L'any 1977 Boris Yeltsin, per aquella época secretari regional del Partit Comunista, rep l'ordre de demoldre la casa Ipatev per esborrar cap record del crim.
El curs de la història va portar a la descomposició del règim comunista com tots sabem.
L'any 1991 el mateix Yeltsin autoritza l'exhumació de les restes enterrades en un bosc de la família reial russa que havien estat descobertes i tornades a inhumar pocs anys abans. L'anàlisi de l'ADN mitocondrial va confirmar la identitat de les restes. L'any 1998 la família és enterrada amb honors militars després d'un funeral amb tota la pompa a la Catedral de San Petersburg.
Rússia actualment ha recuperat la bandera de l'època dels zars i la ciutat de San Petersburg el nom imperial del seu fundador. La Iglésia ortodoxa ha resorgit en tot el país i l'any 2000 va canonitzar a la família com a màrtirs de la fe.
En el lloc on se'ls va matar, s'ha construit després d'haver-se contat un esdeveniment miraculós, un gran temple d'estil rus amb nou cúpules daurades que s'anomena el Temple de la Sang. L'apreci i popularitat dels rusos cap els Romanov és en aquest momens més elevada que mai.
La història és cíclica. Com més ens esforcem en esborrar-la, de vegades, renaix amb més força. Ho hauríem de saber i pensar que també pot passar al nostre país.

diumenge, 6 de juliol de 2008

LEONES POR CORDEROS

...O com fer una pel.lícula de protesta política i no aconseguir remoure cap consciència.
La última pel.lícula de l'actor i director Robert Redford, interpretada per Streep Tom Cruise, Meryl Streep i el mateix director, és una pel.lícula discursiva sobre el compromís polític del ciutadà i la manipulació de l'opinió pública al voltant de la figura de l'enemic exterior.
Una reflexió sobre la manca de compromís, la crisi de valors i d'objectius més ellà de l'hedonisme i el consumisme de la joventut acual; sobre l'ús de la mentida per part dels polítics i sobre el paper erratic del periodista enmig de l'ètica de l'0bjectivitat i la veritat, la necessitat de crear notícies i la de generar opinió pública per posicionar-se millor en el mercat dels mitjans de comunicació.
Com a pel.lícula és estàtica. tòpica i teatral; la narració no ens deixa fer les nostres reflexions sinó que els director ens agafa de la maneta, ens condueix, fa els subratllats i les correccions i pren partit ideològic sense embuts.
El títol de la pel.lícula s'inspira en una frase atribuïda al general Max von Gallwitz, comandant suprem de les Forces Alemanyes a la Primera Guerra Mundial davant la mortandat causada per l'exèrcit alemany al britànic a la batalla del Somme per la mala direcció dels oficials, qui va dir: “En ningún lugar he visto a tales Leones conducidos por tales Corderos".
Robert Redford en aquesta pel.lícula no és ni lleó, ni corder; més aviat una cotorra.
(**) Regular

dissabte, 5 de juliol de 2008

ANTES QUE EL DIABLO SEPA QUE HAS MUERTO

Que no faries per diners? Aquesta pregunta podria ser el subtítol d'aquesta pel.lícula dirigida per l'octogenari Sidney Lumet (doce hombres sin piedad, el prestamista, tarde de perros, Veredicto final, en plenes facultats, i interpretada per un grup equilibrat de molt bon actors com són Philip Seymour Hoffman (Capote), Ethan Hawke (Trainig day), Albert Finney (Oceans Twelve) i Marisa Tomei (En la habitación).
Dos germans que passen per èpoques de necessitat econòmica planegen un robatori a una joieria. Com deien al programa "Un, dos, tres", fins aquí "puedo leer". Aquesta pel.lícula es mereix que no et conten rés més del seu argument.
Pel.lícula dura, rogallosa, que sota l'aparença d'un thriller amaga un drama familiar de dura digestió. Les relacions familiars, de vegades, poden ser totalment hipòcrites i un niu calent on es coba en la foscor la més negra cara de l'ànima humana i on acabes odiant, sense voler, les persones que es suposa hauries d'estimar.
(****)Molt bona

dijous, 3 de juliol de 2008

VIATGE A DARJEELING

El Darjeeling Himalaya Railway és un tren de la Índia que discorre entre les ciutats de New Jalpai Guri i Darjeeling i està declarat com patrimoni de la humanitat per la Unesco.
Aquest tren sembla que ha pogut inspirar la línia ferroviària de ficció Darjeeling Limited on viatgen tres personatges que són germans a la recerca de la seva excèntrica mare (Angelica Houston).
Qualsevol viatge viscut d'una forma sinzera i real, és a dir, no com un espectador de les gents i els paisatges sinó com a persones que volen viure una part de la seva vida en un lloc diferent a la seva sedentària llar, ens transforma. La diferència està entre mirar-s'ho des de fora o mirar-s'ho des de dins. Aquest canvi és el que experimentaran el fraternals i estrambòtics personatges interpretats per Owen Wilson, Adrien Brody i Jason Schwartzman.
Aquesta roadmovie, o més ben dit, railwaymovie, dirigida per Wes Anderson, autor també de pel.lícules tan extranyes com Life Aquatic o The Royal Tenenbauns , és una mostra de cinema independent que s'ha de veure sense prejudicis.
Algú pot pensar que no és més que una suma de gags més o menys còmics, amb un barnís de modernitat enmig de l'exotisme acolorit de la Índia i amb algunes notes de dramatisme, equidistant de la irritació i la fascinació però en el seu conjunt és una pel.lícula que interessarà als vertaders amants del cinema.
Els tratges que porten els personatges en algunes escenes, certes imatges de carreres a càmera lenta darrera un tren i alguns trets de la caracterització física dels intérprets em recorden l'estètica dels Beatles en la pel.lícula Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band. La banda sonora també us ho pot confirmar.
(***)Bona