Avui llegeixo al suplement del diari El País, una entrevista al filòsof francès André Compte-Sponville on diu que "no és necessari creure en Déu per estar lligats a uns valors morals" (consideració que comparteixo) i qui a la pregunta "En el seu llibre, la felicitat desesperadament", defensa que per a ser feliç és millor desitjar únicament el que depen de nosaltres mateixos" , contesta:
"Els estoics distingien entre allò que depén de nosaltres i allò que no. I és millor desitjar allò que depén de nosaltres, perquè en aquest cas voler significa actuar i desitjar allò que no depén de nosaltres, significa esperar. Un troba més felilcitat en l'acció que en l'esperança perquè si desitges allò que no depén de tú, tindràs por a que no succeeixi. El camí cap a la felicitat és el camí de l'acció, de l'amor (que afegeixo jo, no és rés més que donar sense esperar)".
Molt sàbia i optimista reflexió.
"Els estoics distingien entre allò que depén de nosaltres i allò que no. I és millor desitjar allò que depén de nosaltres, perquè en aquest cas voler significa actuar i desitjar allò que no depén de nosaltres, significa esperar. Un troba més felilcitat en l'acció que en l'esperança perquè si desitges allò que no depén de tú, tindràs por a que no succeeixi. El camí cap a la felicitat és el camí de l'acció, de l'amor (que afegeixo jo, no és rés més que donar sense esperar)".
Molt sàbia i optimista reflexió.